Al coll hi tenim la glàndula tiroide. Quan no funciona bé ens pot fer diferents males passades. Una d'aquestes males passades és la seva inflamació, que pot passar desapercebuda si és petita, o arribar a ser aparatosa.
De les persones a les quals se'ls inflama la glàndula tiroide de manera exagerada abans en deien que tenien goll, o que eren golludes. No tinc clar si aquestes paraules encara es fan servir, però fa molts anys, durant la meva vida de neorural, recordo tant les paraules com alguna persona amb el coll així.
Fa poc a la Sandra li han fet aquest diagnòstic, tot i que de moment la deformació del seu coll no és visible, però amb la mà ella ja es nota la inflamació de la glàndula.
M'ha explicat que el metge li va dir que l'anormal funcionament de la tiroide podia provocar alteracions de l'estat d'ànim, i ella diu que podria ser el seu cas, perquè ha passat per diferents episodis depressius, i també per períodes en què qualsevol cosa la podia irritar i provocar-li reaccions agressives, desproporcionades.
Diu que hi ha casos de persones que després d'haver-se estat medicant amb antidepressius durant anys, sense cap mena de resultat positiu, quan els han identificat el mal funcionament de la tiroide i s'han pres la medicació indicada (i han deixat els antidepressius), han vist com de manera ràpida i sorprenent desapareixien els seus estats depressius.
Ella de moment no ha arribat a cap conclusió. De moment pel seu compte s'ha reduït la medicació que li van receptar, ja que li provocava uns efectes secundaris que la incomodaven molt. Diu que anirà fent proves amb les dosis, per tal de trobar un equilibri entre beneficis i efectes secundaris.
Normalment se'n parla poc, d'aquests mals orgànics capaços de provocar símptomes psiquiàtrics, ja siguin desestabilitzacions emocionals com les depressions, o les eufòries, o les al.lucinacions i les deliris, els atacs d'ansietat, etc.
Se'n parla poc i s'hi pensa poc, a mi també em passa. I per això m'ha agradat que la Sandra m'hagi explicat el seu cas.
És sorprenent: pot passar que la falta d'un element a l'organisme (per exemple el iode) provoqui una alteració de la glàndula tiroide, la qual alhora alteri l'equilibri del cervell, amb el resultat que es produeixi una simptomatologia depressiva. A la persona afectada és fàcil que llavors li receptin antidepressius, o que vagi a un psicòleg, o a un psicoanalista, per tal que l'ajudi a descobrir els conflictes de la seva infantesa que l'han dut a la depressió...
Quan l'únic que li cal a aquella persona és el medicament adequat capaç d'estabilitzar el funcionament de la glàndula tiroide.
