I a sobre, la cervesa

Sovint penso en les lleis de Murphy, sobretot m'agrada aquesta formulació: "Per molt gran que sigui la contradicció i l'absurditat, sempre hi ha la possibilitat que encara ho sigui més".

L'altre dia vaig parlar de la meva contribució, durant uns anys, a la producció de vi (com a jornaler en una zona vitivinícola). Vaig dir, a tall de justificació no gaire justificable (per guanyar-nos la vida no tot pot valer), que durant aquells anys va ser la meva manera de guanyar-me la vida.

He esmentat les lleis de Murphy perquè el cas és que, uns anys després, i de manera llavors del tot desinteressada, sense cap compensació, vaig contribuir a posar en marxa una iniciativa dedicada a la producció de begudes alcohòliques. Així, tal com sona.

Va anar d'aquesta manera. Quan va començar a moure's el que llavors era una novetat, la creació de petits obradors dedicats a l'elaboració artesanal de cerveses, uns amics van decidir posar un marxa un d'aquells obradors, un dels primers. Els vaig voler ajudar, i vaig col.laborar amb ells, per allò de l'amistat. Ho vaig fer de la manera que llavors podia ser útil, com a informàtic: vaig donar d'alta un domini, vaig buscar un allotjament, vaig crear una web i en vaig fer el manteniment durant un temps (potser dos anys, no ho recordo bé), fins que ells ja se'n van ocupar.

Si quan uns anys abans, quan treballava a les vinyes, tenia un determinat grau de consciència en relació amb els problemes de l'alcohol, i en relació amb les meves contradiccions, llavors aquests dos aspectes encara eren més clars. Perquè els casos de persones properes amb problemes importants o molt greus a causa de l'alcohol havia augmentat. Però malgrat tot, vaig contribuir a aquella iniciativa.

Quan ara hi penso trobo que no és només una contradicció, sinó també una mostra d'estupidesa, per dir-ho sense embuts. Però què hi farem, cadascú és víctima de les seves estupideses, i aquesta en concret és un exemple (entre uns quants), de les estupideses presents en la meva biografia.

És clar, si vull buscar excuses, atenuants, ho puc fer. Per exemple, em puc dir que aquestes cerveses artesanals són molt més cares que les cerveses barates que fan servir els joves en els seus botellots, o els indigents... Però és una excusa tonta, perquè també sé que d'alcohòlics n'hi ha de tots els nivells adquisitius i, naturalment, n'hi ha que només beuen begudes alcohòliques "d'alta gamma", sigui vi, cava, cervesa, xerès, rom, vodka, whisky, etc. D'alcohòlics d'aquest nivell adquisitiu també en conec.

Però què hi farem, misèries de la vida... Misèries que, en qualsevol cas, "millor és no oblidar-les".

(sobre l'ús moderat de l'alcohol, com que ja en vaig parlar la vegada anterior, avui no en dic res)

Les vinyes

En una reunió sobre el tema de l'alcoholisme es parla del difícil que és per a les persones alcohòliques viure en una societat en què l'alcohol és omnipresent: als anuncis, a les celebracions, als supermercats... Amb programes, tertúlies i reportatges sobre cellers, sommeliers, etc.

Mentre es parla d'això, jo penso en els anys, uns quants, que vaig treballar de jornaler a les vinyes. Podant els ceps, ensulfatant les vinyes, collint el raïm, de vegades també llaurant les vinyes... És a dir, treballant per tal de fer possible que les botigues estiguessin ben proveïdes de vins i caves, i així se'n poguessin anar consumint.

Amb la meva feina, contribuïa a posar al mercat mils i mils de litres de vi que, després, és clar, "algú" s'havia de beure. Perquè aquest era l'objectiu: que algú se l'anés bevent per tal que la cadena de producció del vi anés funcionant i tots els implicats en seguissin (seguíssim) vivint.

Llavors, tot i no tenir el grau de consciència que tinc ara en relació amb l'impacte de l'alcohol en la societat en què vivim, ja sentia una incomoditat, pel fet de fer aquella feina. Perquè a més ja havia conegut més d'una persona alcoholitzada, de vegades amb una vida bastant desgraciada, a causa del seu alcoholisme. Però seguia fent aquella feina, d'una banda perquè m'agradava, i d'una altra perquè, al poble on vivia, aquella per a mi era la manera més fàcil de guanyar-me la vida (tenia menys remordiments els mesos de l'any que em dedicava a les oliveres i els ametllers).

Sé, és clar, que també es pot fer un ús moderat i responsable del consum de begudes alcohòliques, i que hi ha moltes persones que en fan aquest ús. 

Però també sé que beure alcohol no té res de bo, no té cap propietat saludable. Per molt que alguns cellers promoguin campanyes científic-publicitàries per emmascarar aquesta realitat, o per atribuir al consum moderat d'alcohol efectes beneficiosos per a la salut, la realitat és que beure alcohol "per al cos" és dolent. 

Una altra cosa és el seu efecte psicoactiu, de vegades ben agradable, i aquí entra el tema del consum moderat, responsable... que, d'altra banda, només es poden permetre les persones que no tenen personalitats de caràcter addictiu.

El cas és que hi ha una cosa que no puc negar, i és el que ja he dit: que durant anys em vaig dedicar a contribuir a anar omplint de begudes alcohòliques les botigues. Mentre en aquesta reunió es va parlant dels problemes de l'alcoholisme, jo penso en això, sense dir res.