Sovint penso en les lleis de Murphy, sobretot m'agrada aquesta formulació: "Per molt gran que sigui la contradicció i l'absurditat, sempre hi ha la possibilitat que encara ho sigui més".
L'altre dia vaig parlar de la meva contribució, durant uns anys, a la producció de vi (com a jornaler en una zona vitivinícola). Vaig dir, a tall de justificació no gaire justificable (per guanyar-nos la vida no tot pot valer), que durant aquells anys va ser la meva manera de guanyar-me la vida.
He esmentat les lleis de Murphy perquè el cas és que, uns anys després, i de manera llavors del tot desinteressada, sense cap compensació, vaig contribuir a posar en marxa una iniciativa dedicada a la producció de begudes alcohòliques. Així, tal com sona.
Va anar d'aquesta manera. Quan va començar a moure's el que llavors era una novetat, la creació de petits obradors dedicats a l'elaboració artesanal de cerveses, uns amics van decidir posar un marxa un d'aquells obradors, un dels primers. Els vaig voler ajudar, i vaig col.laborar amb ells, per allò de l'amistat. Ho vaig fer de la manera que llavors podia ser útil, com a informàtic: vaig donar d'alta un domini, vaig buscar un allotjament, vaig crear una web i en vaig fer el manteniment durant un temps (potser dos anys, no ho recordo bé), fins que ells ja se'n van ocupar.
Si quan uns anys abans, quan treballava a les vinyes, tenia un determinat grau de consciència en relació amb els problemes de l'alcohol, i en relació amb les meves contradiccions, llavors aquests dos aspectes encara eren més clars. Perquè els casos de persones properes amb problemes importants o molt greus a causa de l'alcohol havia augmentat. Però malgrat tot, vaig contribuir a aquella iniciativa.
Quan ara hi penso trobo que no és només una contradicció, sinó també una mostra d'estupidesa, per dir-ho sense embuts. Però què hi farem, cadascú és víctima de les seves estupideses, i aquesta en concret és un exemple (entre uns quants), de les estupideses presents en la meva biografia.
És clar, si vull buscar excuses, atenuants, ho puc fer. Per exemple, em puc dir que aquestes cerveses artesanals són molt més cares que les cerveses barates que fan servir els joves en els seus botellots, o els indigents... Però és una excusa tonta, perquè també sé que d'alcohòlics n'hi ha de tots els nivells adquisitius i, naturalment, n'hi ha que només beuen begudes alcohòliques "d'alta gamma", sigui vi, cava, cervesa, xerès, rom, vodka, whisky, etc. D'alcohòlics d'aquest nivell adquisitiu també en conec.
Però què hi farem, misèries de la vida... Misèries que, en qualsevol cas, "millor és no oblidar-les".
(sobre l'ús moderat de l'alcohol, com que ja en vaig parlar la vegada anterior, avui no en dic res)
