L'E-110 és un colorant derivat del petroli. S'usa en aliments, cosmètics i medicaments.
Aquests dies se n'ha parlat perquè forma part de la composició del Dalsy, un medicament infantil a base d'ibuprofèn que entre d'altres usos es fa servir com a antipirètic en infants d'entre 3 mesos i 12 anys. Es veu que hi ha uns eventuals efectes secundaris del colorant E-110 que no s'indiquen en el prospecte. Facua, l'organització de defensa dels consumidors, reclama que s'indiquin aquests possibles efectes secundaris. L'Agència espanyola de medicaments i productes sanitaris (AEMPA) assegura que no hi ha cap perill.
Sobta que mentrestant ningú es faci aquesta pregunta: si un medicament porta un colorant que com a mínim genera alguna suspicàcia, per què, en lloc de seguir discutint sobre si hi ha o no estudis concloents sobre els seus eventuals efectes adversos, no es treu senzillament el colorant? Si el colorant, tal com el seu nom indica, "només aporta color" i no té cap efecte terapèutic positiu (si de cas només eventualment negatiu) per què no es treu? O més ben dit, per què s'hi ha posat?
En teoria en aquestes pàgines es parla de temes relacionats amb la salut mental, i evidentment el Dalsy no hi te relació. Però em sembla que l'exemple pot ser útil: si amb un medicament tan "senzill" com una presentació infantil d'ibuprofèn ja hi ha d'una banda aquesta desinformació, i d'una altra aquesta falta de sentit comú (amb el fàcil que seria retirar l'E-110 -eventualment perjudicial i terapèuticament ínútil- i acabar les discussions), què pot passar amb d'altres medicaments amb composicions més complexes, usos més discutibles i efectes secundaris més controvertits?
Bé, si més no sembla que a l'AEMPA no l'hem d'escoltar sempre com si fos l'Oracle de Delfos...
--
(*) Una altra cosa és la mania aquesta de voler baixar qualsevol símptoma de febre, com si la febre fos una malaltia i no precisament el contrari, una defensa "contra" la malaltia, i que només ha de generar preocupació quan sobrepassa segons quins límits...
