Promogut per entitats representatives del món de la salut mental fa poc (20 de maig) es va celebrar el "Dia de l'orgull boig".
Comparteixo les inquietuds d'aquestes entitats, em sembla imprescindible la feina que fan de visibilització, reivindicació i normalització de les necessitats i inquietuds de les persones amb problemes mentals (o trastorns, malalties, etc., aquest és un altre debat, el de com cal referir-se a les persones "amb aquesta realitat", "en aquesta situació"). (1)
En canvi, no comparteixo l'elecció de la paraula "orgull", em sembla un error. No només en aquest cas, sinó en tots els altres casos equiparables: l'orgull gai, femení, negre, gitano, ari... (2)
Em sembla un error perquè no crec que hi hagi cap motiu perquè una persona se senti orgullosa "de ser com és", ja que crec que el sentiment d'orgull (si de cas) només té sentit "en funció del que es fa". És a dir, una persona amb problemes mentals es pot sentir orgullosa dels seus esforços per tal de gestionar els seus problemes. O potser per la seva feina d'activista en defensa dels drets de les persones amb problemes mentals. Però no del fet de "ser" una persona amb problemes mentals.
Del "Dia de l'orgull boig" no me n'agrada tampoc la paraula "boig". Entenc els arguments que s'han fet servir per triar aquesta paraula, però no els comparteixo, ja que la seva utilització i reivindicació només la pot assumir una petita part de les persones amb problemes mentals, la més combativa o desafiant. A la resta aquesta referència a la bogeria els pesa, no els és de cap utilitat, al contrari.
Això, a banda que ni de bon tros tots els problemes mentals tenen relació "amb la bogeria" (aquest estat associat a grans eufòries, descontrols, al.lucinacions, deliris...). Per exemple, les depressions, segurament el mal mental més habitual de tots.
En resum, crec que les persones amb problemes mentals poden estar orgulloses dels seus esforços per anar superant les dificultats de les seves vides. De la mateixa manera que les entitats que es dediquen a la salut mental també poden estar orgulloses dels seus esforços adreçats tant a ajudar a les persones amb problemes mentals com a sensibilitzar el conjunt de la societat. Crec que aquests orgulls són coherents i legítims.
I pel que fa a "la idea de l'orgull boig", crec que si hi ha persones que volen desenvolupar un activisme d'aquest tipus, que inclogui l'ús d'aquesta doble idea (tant la d'orgull "pel fet de ser" com la de la bogeria com a concepte a reivindicar, per tal d'alliberar-la de l'estigma que arrossega), doncs molt bé. Però ja no em sembla tan bé que amb una actitud proselitista vulguin fer extensiva la seva postura a totes les persones afectades per algun tipus de problema mental.
Una altra lectura possible: és probable que l'elecció del nom "Dia de l'orgull boig" estigui relacionat amb l'objectiu d'aconseguir un impacte mediàtic. Si el cas és aquest, llavors potser la reflexió escaient seria que cal anar amb compte amb el preu que de vegades es paga per tal d'aconseguir un impacte mediàtic. (3)
--
(1) www.salutmental.org/actualitat/agenda/dia-de-lorgull-boig/
(2) L'altre tipus d'orgull absurd és el basat en allò triat (o inculcat i no rebutjat), com ara l'orgull de ser catòlic, o musulmà. Mentre que en canvi sí que seria legítim l'orgull d'un catòlic o d'un musulmà pel fet de, per exemple, "comportar-se com el bon samarità".
(3) Com a denominació m'agrada més la del "Dia de la salut mental" (10 d'octubre). És un nom molt més clar, que no requereix explicacions. I si es volia dedicar un altre dia especial a aquest tema, a airejar-lo, reivindicar-lo, etc. (i això sí que ho considero positiu, ja que com més siguin els recordatoris i els actes de presència públics millor), crec que s'hauria pogut triar un altre nom més adequat.
