Fa setmanes que a l'Elisabet li fa mal un braç. De vegades més, de vegades menys. I de vegades ni hi pensa. Això últim sobretot passa (no de manera sistemàtica, però sí que sovint), quan està a fora de la residència.
L'altre dia no va poder sortir perquè plovia. I el braç li feia mal, de manera que va anar a buscar la infermera "per tal que li donés alguna cosa pel mal".
La infermera li va dir que no podia ser, que ja era molta la medicació que es prenia, i que a més unes hores abans ja li havia donat un analgèsic.
Llavors l'Elisabet li va demanar que si com a mínim li podia donar un placebo, així, fent servir aquesta paraula. I la infermera li va dir que un placebo sí (també fent servir la paraula), i li va donar un parell de pastilles del pot dels placebos, unes pastilles blanques i grans.
Es veu que a la infermeria de la residència el pot dels placebos és un dels més utilitzats, de vegades, com en aquest cas, anomenant la pastilla pels seus efectes, "placebo", i de vegades no, segons el grau de lucidesa de qui s'acosta a la infermeria demanant pastilles.
L'Elisabet ho explica rient, perquè ella sap què és un placebo, però malgrat això de vegades en demana, i a sobre es veu que de vegades li fan efecte. De fet, en aquests casos l'efecte més immediat és "que li donen alguna cosa", i una cosa, sigui la que sigui, "sempre deu fer alguna cosa" -deu pensar l'Elisabet-, encara que allò que es prengui sigui un placebo.
Té una explicació, perquè si vas a la infermeria amb l'excusa de demanar un placebo, la infermera t'escolta un moment, et fa cas. L'Elisabet (o qui sigui que vagi a la infermeria), llavors aconsegueix el que busca: a més de la pastilla, una mica d'atenció.
