"He desconfiado generalmente de los libros de autoayuda, de los manuales elementales y de los tratados breves (...) Hoy pienso de forma muy diferente. Como en toda categoría y área de conocimiento, los hay buenos, malos y regulares.
Ho diu Carlos M. Álvarez a la introducció a "El tratamiento de los problemas de drogas, una guía para el terapeuta", de Miguel del Nogal (Desclée de Brouwer, 2009). I a continuació Carlos M. Álvarez afegeix:
"La Guía que me honra presentar (...) es breve, densa, rigurosa, ordenada, de fácil comprensión, práctica, pragmática, adecuadamente secuencial, conceptualmente sin cesiones, y explicativa, con detalle, de lo que de verdad funciona en cualquier abordaje terapéutico de cualquier abuso o dependencia de substancias o de las adicciones sin substancias."
No són adjectius amuntegats arbitràriament, sinó que descriuen molt bé el llibre de Miguel del Nogal (per posar-ne un exemple, trobo excepcionalment aconseguida la descripció dels episodis de 'craving', el desig de consumir).
És veritat que no és un bon exemple de llibre d'autoajuda, en sentit estricte, ja que el destinatari no és el consumidor, sinó el professional que se n'ocupa. Però m'ha agradat la frase aquesta que diu que de llibres d'autoajuda n'hi ha de "buenos, malos y regulares".
Penso i defenso el mateix: de llibres d'autoajuda n'hi ha de molt dolents (fins i tot infames), però també alguns molt bons (i entremig dels bons i els dolents, tot un ventall de grisos...).
A mi, alguns dels bons, en diferents moments (i pel que fa a diferents temes), m'han sigut d'una utilitat immensa.
