Viu al mateix carrer. Quan ens trobem, ens aturem i parlem una mica, en general val a dir que sobre coses trivials. Fa molts anys que ens coneixem, de fet, dècades.
Un dia, quan jo arribava a casa, una veïna em va dir que, el dia abans, se l'havien endut amb una ambulància d'emergències, però que no sabia res més, ni el motiu de l'ambulància ni com estava. Uns dies després, coincideixo amb ell al carrer. Li dic que m'havien dit que havia tingut alguna avaria important, i em diu que sí, i me l'explica.
El dia de l'ambulància, estava a casa i de cop li va agafar dolor al pit, taquicàrdia, sentia la pell enrogida, li costava respirar, el cap li rodava, i va caure a terra. No recorda exactament com, però al final va aconseguir trucar al telèfon d'Urgències; hi van anar, i se'l van endur. El van tenir a l'hospital fins a l'endemà.
Em diu que el que li va passar va ser l'efecte d'un dels diferents medicaments que es pren; se'n pren uns quants, a causa dels seus diferents problemes de salut. És gran, té vuitanta i alguns anys. Tot i que normalment en aquests casos no pregunto pel medicament o medicaments concrets, aquesta vegada ho faig, perquè hi ha alguna cosa que em crida l'atenció i de moment no l'endevino.
Llavors em diu que era un medicament "per l'alcohol". Per l'alcohol? "Sí, per no beure alcohol, sóc alcohòlic". Afegeix que fa temps li van dir que aquest medicament el podria ajudar a prevenir les recaigudes. Em diu també que, el dia de l'ambulància, s'havia begut una cervesa. Ho subratlla, només una.
Li pregunto si el medicament és l'Antabus, i em diu que sí. L'Antabus és un medicament de tipus "aversiu", per desincentivar el consum d'alcohol, a causa dels efectes que provoca si es beu alcohol. De vegades els efectes poden ser molt extremes, com en el seu cas (1). Però no sempre, hi ha gent que pot beure alcohol, encara que s'hagi pres l'Antabús, i la reacció és molt més petita. A cadascú li fa l'efecte que li fa. A ell, només una cervesa el va deixar fatal, prou malament perquè l'ingressessin a l'hospital.
El més rellevant d'aquesta història, per a mi, és que a ell el conec des de fa molt temps. Hem parlat unes quantes vegades, sense que mai hagués sortit el tema de l'alcohol, ni de refiló. Suposo que, aquest cop, van coincidir diferents factors: "la visibilitat" de la vinguda de l'ambulància, potser un avergonyiment seu i, sobretot, suposo que, quan ens vam trobar, ell estigués en un moment favorable, predisposat, pel motiu que fos, a dir obertament que era alcohòlic (o alcohòlic "amb el propòsit de ser alcohòlic abstemi", perquè si no fos així, no es prendria regularment l'Antabús, tal com em va dir).
Això, aquest detall, que de manera inesperada, després de tants anys, s'obrís aquesta "finestra" que fins llavors havia estat tancada, és el que més m'ha impressionat.
(1) Amb el mateix propòsit, a més de l'Antabus (disulfiram), també s'utilitza el Colme (cianamida càlcica).
