Al Ramon li agrada el cine. Per a ell les pel.licules no són només formes d'entreteniment, sinó de vegades també possibilitats d'aprenentatges.
Abans, el seu pare, el Carles (a ell també li agrada el cine), de vegades li suggeria alguna pel.lícula, quan li semblava que veure-la (a més de distreure'l), també li podria aportar alguna cosa. En general, el Ramon feia poc cas dels suggeriments, i si algun cop en feia, el resultat sovint no era el que el seu pare esperava: potser al Ramon aquella pel.licula li semblava irrellevant, o fins i tot tediosa.
Els gustos són molt capriciosos, a cadascú li agrada el que li agrada, i la manca de coincidències en els gustos encara acostuma a ser més gran quan hi ha importants diferències d'edat.
Un dia el pare del Ramon va pensar que potser havia de canviar d'estratègia. I en lloc de pensar en pel.lícules que poguessin agradar i interessar al Ramon, es va començar a interessar per les pel.lícules que pel seu compte triava el Ramon. Sobretot es va interessar per aquelles pel.lícules de les quals el Ramon alguna vegada en parlava amb un interès especial.
De vegades el Ramon potser li explicava que en una pel.lícula havia trobat escenes, històries i formes d'expressió que l'havien colpit. Per un motiu o un altre, potser per l'exposició d'uns sentiments que a ell li eren propers. De vegades, deia, les pel.lícules li servien per entendre's millor ell mateix i per entendre millor el món que l'envolta.
En lloc de fer suggeriments com abans, el Carles va començar a escoltar, cada vegada amb més atenció.
No només això; va començar a buscar aquelles pel.lícules i a mirar-les. I mirant aquelles pel.lícules, tenint presents els comentaris del Ramon quan les mirava, el seu pare va tenir la sensació que es podia acostar una mica més al Ramon.
A través del cine que interessava al Ramon, el Carles va descobrir una porta que li permetia conèixer una mica millor algunes facetes del seu fill.
