He llegit alguns llibres en el títol dels quals hi apareix, com a principal protagonista, la paraula "felicitat". N'he fullejat alguns més, n'he vist encara més als aparadors de les llibreries, als prestatges de les biblioteques, i als "aparadors d'internet". N'hi ha molts.
"Felicitat" és una paraula que em posa a la defensiva, que m'incomoda: es fa servir associada a significats tan diferents i amb propòsits tan diferents que, inevitablement, és una paraula equívoca, "una paraula trampa". Perquè tota paraula que vol dir moltes coses, a efectes pràctics sovint és poc útil, a causa precisament del seu excés de possibles significats.
S'utilitza tant en anuncis de cocacola o de desodorants, com en programes de partits polítics, encícliques del Vaticà, etc. (passa una cosa semblant amb moltes altres paraules, com per exemple "amor", o "justícia").
Torno als llibres. Pel que fa a aquest tipus de llibres (en el títol dels quals hi surt la paraula "felicitat") algun m'ha semblat interessant. Sobretot quan és el cas que parla no de felicitats infantilitzadores, màgiques, consumistes, etèries, sobrenaturals, etc. (les possibles variants són moltes), sinó d'una felicitat "en sabatilles".
Una felicitat consistent en un estat de serenitat, amb un component de plaent rutina o monotonia, d'un benestar de caràcter epicuri, estoic. Com a norma així. I si de cas, amb una mica de sort, alterat per moments més lluminosos i espurnejants.
Aquests moments ("esquitxos efímers"), serien l'excepció dins de la norma quotidiana. Uns moments que els podríem gaudir precisament "pel seu caràcter d'excepcionalitat", a causa del seu contrast. I de la seva brevetat. En canvi, convertits en norma, en rutina, ens passarien inevitablement bastant desapercebuts.
Els llibres amb aquest tipus de contingut, quan és el cas que incorporen la paraula "felicitat" al títol, segurament serien més coherents, més honestos, si la paraula no hi sortís. Però aquesta paraula és un poderós i indiscutible reclam publicitari: sense la paraula, els mateixos llibres probablement es vendrien menys.
Perquè la paraula "felicitat" és una "paraula-esquer", enganxadissa i enganxadora, una paraula amb promeses de bombolles de cava, de cocacola, de cervesa, una paraula temptadora, plena de pessigollejos, potser amb escenes de sexe, o d'èxits en diferents àmbits, potser amb imatges de prats florits i grans postes de sol... És una paraula tan suggerent i atractiva que, paradoxalment, més que afavorir potser dificulta assolir "alguna cosa semblant a la felicitat" (epicúria, estoica) de la que he parlat abans.
Suposo que hi ha lectors que el que busquen és precisament això, aquests tipus d'equívocs, de miratges o promeses, lectors als quals un altre títol (sense aquesta paraula), segurament els passaria desapercebut.
No poso exemples de llibres concrets (de llibres-trampa d'aquests, i dels seus contraris), perquè fer-ho em suposaria un esforç extra de ponderació i comparació, i avui em fa mandra. Potser un altre dia, ja ho veurem.
