L'Oriol en general porta prou bé aquests dies de confinament. Respecta de manera escrupolosa l'ordre de quedar-se tancat a casa, no tant perquè és una ordre, com a causa de la por que té a encomanar-se. Viu sol, i de vegades la solitud li pesa. Abans es podia esbravar al gimnàs, però ara no té aquesta opció.
Dic que en general està bé. Després hi ha les excepcions. De vegades el cap li rutlla de manera estranya, es comença a alterar, i llavors té ocurrències que sobten. Per exemple, diu que quan s'acabi el confinament matarà el Pedro Sánchez, perquè és un imbècil i tot ho fa malament. Que li posarà una bomba, o li clavarà un tret, o li tallarà el coll... "Si no fos perquè no puc sortir de casa, el mataria ara mateix, tant al Pedro Sánchez com a tots els seus ministres!"
Quan diu aquestes barbaritats, els seus pares es preocupen (de tant en tant parlen per telèfon). Sobretot qui més es preocupa és la seva mare, i no tant pel que en aquests casos l'Oriol diu o amenaça, sinó perquè a causa del seu malestar l'Oriol faci algun intent de suïcidi. O més ben dit, "algun nou intent", ja que no seria el primer cop.
L'Oriol de vegades té aquesta xerrameca amenaçadora, "Mataré aquest, l'altre..." (un veí, o l'encarregat del supermercat, o al Pedro Sánchez...), però al capdavall el veritable i últim destinatari del seu malestar, la seva fúria i la seva agressivitat sempre és ell mateix.
