L'altre dia vaig parlar de quatre llibres arreplegats darrerament, d'editorials mèdiques. De fet, eren cinc, però aquest que parlaré ara l'he deixat a part per dos motius. D'una banda, perquè no hi he trobat la relació amb un laboratori concret (potser inicialment també tenia un tríptic o punt de llibre amb aquesta finalitat, ho ignoro). D'una altra banda, perquè el contingut dels diferents articles m'interessa més, en conjunt, que el dels altres quatre llibres. Es tracta de "Dolor y depresión", coordinat per Enrique Baca, i publicat per Adalia Farma el 2006 (adaliafarma.net).
La relació entre depressió i dolor està abordada des de diferents àmbits, alguns molt farmacològics, però no tots. Els farmacològics, és clar, em sembla del tot normal que hi siguin, perquè, òbviament, no tindria cap sentit parlar del dolor en general i oblidar la farmacologia (una altra cosa és quan, al parlar del dolor, "només" es parla de farmacologia).
Volia posar de manifest l'atractiu que té per a mi un llibre com aquest, dedicat a la relació (de doble sentit), entre dolor i depressió. Sens dubte, hi ha molts llibres, i és possible que millors, sobre aquest tema. Però jo, a l'hora de documentar-me tinc les meves limitacions. Unes limitacions marcades per la peculiaritat de la meva biblioteca, formada en bona part com a resultat de l'atzar, dels llibres que vaig trobant, per casualitat, a un lloc o un altre. Els llibres que compro són molt pocs, poquíssims (una altra font de documentació meva són els préstecs de biblioteques, sort en tic).
Tot el que té a veure amb les depressions m'interessa, i és per això que també m'interessa, i molt, aquesta relació entre dolor i depressió, i encara més si es fa des de diferents perspectives. De manera que, a qui fos que va deixar aquest llibre a un punt de reciclatge/intercanvi, moltes gràcies: em va fer molt content!
Acabo amb un fragment del llibre, de l'últim article, titulat "Tratamientos no farmacológicos del dolor" (de B. Rodríguez, F. Irisarri i P. Orgaz):
"El dolor como síntoma tiene el poder característico de invadir la identidad de la persona. El paciente vive una historia 'saturada' por la experiencia de dolor, deja de ser 'el que era o los que era' para reducirse a un único rol dominado por la experiencia sensorial y afectiva que se manifiesta como dolor. (...) La historia que el paciente se cuenta en torno a su dolor, puede constreñir posibilidades futuras (...) o abrir algunas nuevas (...) La oportunidad terapéutica está en la construcción conjunta de nuevas versiones, de nuevas historias acerca de quienes somos y del significado de lo que nos pasa. (...) Aunque el dolor es una experiencia subjetiva, sin duda es también una experiencia relacional. La aparición de sintomatología dolorosa y los efectos de ésta sobre la vida y la dinámica familiar, pueden facilitar o constreñir las posibilidades terapéuticas. Con la enfermedad, los miembros de la familia, no sólo el paciente, se enfrentan a la necesidad de cambios compartidos, para adaptarse al estrés que supone la enfermedad."
