Llegeixo a les pàgines d'economia del diari la preocupació del sector productor de vi negre a causa de la davallada del seu consum. Dóna unes xifres anuals que a ells els preocupen, a causa de la seva reducció, val a dir que mínima, i que a mi em maregen, perquè em semblen desorbitades, a causa del volum descomunal de vi que arriba al mercat. Sobretot, si penso que aquest munt de vi hi ha algú que se l'ha de beure. (1)
En aquest cas la notícia parla del vi negre. Altres vegades notícies semblants "des del punt de vista econòmic", poden ser sobre el vi blanc, o els escumosos, o el vi o cava d'aquella o aquella altra comarca concreta... El cas és que hi ha molta gent dedicada a l'elaboració de vi, i això requereix, és obvi, per tal que rutlli el negoci, que alhora hi hagi encara més gent que es vagi bevent tot el vi que es produeix. O totes les cerveses, tots els licors, etc.
Ja ho sabem, no tot consumidor de vi és un addicte, no sé quina és la proporció entre uns i altres. Però m'imagino que la majoria d'aquesta gran quantitat de begudes alcohòliques que arriba al mercat se la beu gent amb diferents graus d'addicció, ja que si no seria impossible, "absorbir" tota la producció. Ha de ser així, perquè un bevedor no alcohòlic potser pot gastar-se bastants diners en ampolles cares o no, però no pot consumir moltes ampolles. Tot alhora no pot ser: les moltes ampolles i la no addicció són incompatibles.
He dit que les notícies sobre les preocupacions dels productors de vi surten a les pàgines d'economia. En canvi, a les pàgines de societat, o de salut, surten les que parlen dels estralls que causa el consum d'alcohol. Sovint, les pàgines d'economia i les de societat estan separades per altres pàgines, siguin les d'esports, de cultura... Com si aquesta separació, aquesta "distància", justifiqués la manca de relació, entre el problema de l'alcoholisme i la ingent producció de begudes alcohòliques. Sembla que això a ningú no li crida l'atenció: el fet d'estimular per una banda el consum d'alcohol i, alhora, queixar-se de les conseqüències del consum d'alcohol.
Per això ja no ens sobten les llargues rastelleres de prestatges de tots els grans supermercats, destinades a les diferents begudes alcohòliques. D'una banda, amb ampolles o llaunes molt barates, per als borratxos, sense sostre, etc. I, d'una altra banda, les ampolles cares, o caríssimes, per als clients més exigents. Entremig, tots els preus. Per tal que tothom pugui gaudir fàcilment la varietat que prefereixi de "la droga nacional per excel.lència".
Potser dit d'una altra manera: ¿algú s'imagina que als nostres diaris, a les pàgines d'economia, hi sortissin notícies sobre les preocupacions dels cultivadors de marihuana a causa de la reducció de la demanda? ¿O que als supermercats hi hagués també munts de metres de prestatgeries plenes de diferents tipus de marihuanes? És clar, no és així: la marihuana només surt a les pàgines de salut, en relació amb els casos d'abusos i de les persones de més risc. I també a les pàgines sobre fets delictius i delinqüents: per explicar la troballa de plantacions, magatzems, i la posterior destrucció "de la droga decomissada".
Potser algun dia algú hauria d'agafar una avioneta i, des del cel, donar un cop d'ull al territori. Contemplar els milers d'hectàrees dedicades a la vinya. I aleshores preguntar-se: "Anem bé?" O potser ens hem de replantejar alguna cosa? No sé quina, no ho sé, però el que està clar és que entre una llei seca i la publicitat actual, omnipresent, de cerveses i vins, una publicitat del tot normalitzada, sembla que hi hauria d'haver algun possible entremig menys contradictori. Un entremig que, és clar, cal assumir-ho, faria que "els productors d'aquesta droga" es disgustin (igual que també es disgusten els productors i narcotraficants d'altres substàncies, quan els dificulten el seu negoci).
Amb el tabac s'ha fet (de diferents maneres); tan impossible és pensar en canvis en la mateixa línia pel que fa a l'alcohol?
--
(1) El vas mig buit de vi negre. Pierorgio M. Sandri. La Vanguardia, 22/4/2023
