La Mercedes m'explica que després d'haver provat infructuosament moltes coses per tal de regular una mica el trastorn de la personalitat que afecta la seva filla, ara han decidit provar també l'homeopatia. Em diu que ja m'explicarà quins són els resultats.
La veig tan perduda, tan fràgil, amb un patiment tan gran, que no goso fer-li cap comentari sobre el que penso de l'homeopatia. Ni del que podria fer, probablement més efectiu, en relació amb la seva filla. Potser un altre dia (és una mare "d'amor tou", poruga, amb dificultats per posar límits...).
A més, no puc descartar que, si ella i la filla hi tenen fe, potser la filla en pugui treure algun benefici, de les boletes: les oracions, els remeis màgics i totes aquestes coses equiparables als placebos, de vegades poden funcionar. Però també hi ha l'altra part: i és que de vegades les boletes també empitjoren les situacions, perquè confiant en les boletes, potser mentrestant no es fa el que seria més indicat fer (en el cas de la Mercedes, segurament seria més efectiu incorporar "una mica d'amor dur", a la relació amb la seva filla).
