La Cris és el cas contrari del Joseph. Mentre que el Joseph ha anat desaprofitant les ajudes que li han ofert, la Cris les va aprofitar totes. (1)
La vaig veure per primera vegada fa uns anys, quan dormia a un caixer del barri. Era una sense sostre diferent, sempre molt neta, endreçada i educada. Al matí, abans de marxar del caixer, ho escombrava tot i, si calia, també hi passava la baieta, per tal que a l'obrir l'oficina trobessin l'entrada impecable. No volia anar a dormir als albergs perquè tenia un gos, i no li permetien que entrés amb ella.
Era un gos de mida mitjana; amb la companyia del gos, a la nit ella no se sentia tan insegura (2). També és veritat que costa imaginar que, si la Cris de nit hagués tingut problemes, aquell gos l'hagués sabut defensar, perquè era un gos "amb cara de molt bona persona", igual que la Cris. Se'l veia molt pacífic, però ves a saber, jo de gossos no hi entenc (el gos encara el té, i sempre va impecablement net i ben raspallat).
Després de tres anys dormint al caixer, no sé amb l'ajuda de quin organisme o entitat concret, al final va poder deixar el carrer i accedir a un mini apartament i, des de llavors, és la dona més feliç del món (la Cris de vegades bevia, i encara beu alguna cervesa, però mai no l'he vist gens ni mica borratxa).
Totes aquestes persones, la Cris, el Joseph, tenen "les seves històries", difícils, tristes, doloroses. La Cris es va quedar vídua amb dues filles, ara ja majors d'edat. Una que s'espavila bé, i l'altra no, a causa de problemes mentals. Diu que ara, al tenir aquest mini apartament, de manera puntual, si cal, pot acollir aquesta filla amb problemes, però que no poden viure juntes, a causa de la relació complicada entre elles, agreujada per les periòdiques descompensacions de la filla, que sovint acaben amb un ingrés en una unitat de psiquiatria.
La Cris ara ja té més de seixanta-cinc anys. És una dona agraïda, i valora molt totes les ajudes que ha rebut, tant ella com la seva filla. I la seva manera de retornar aquestes diferents ajudes rebudes és preocupar-se, ara, d'algunes persones que viuen al carrer: s'hi acosta, hi parla, si pot les ajuda a fer gestions...
(1) De la Cris ja en vaig parlar una mica a una altra banda fa un any, a l'explicar una anècdota del Joseph (llavors a ella li vaig dir Cristina):
https://passavolant.blogspot.com/2022/05/les-cerveses.html
(2) El caixer on dormia la Cris és el mateix on havia dormit la Rosario Endrinal, la dona que el 2005 va morir a causa de les cremades que, de nit, al caixer, li van provocar uns nois. També hi havia dormit algunes temporades una altra dona, molt menuda (de vegades l'he tornat a veure a algun altre barri, amb el seu caminar peculiar i la seva gran motxilla). De fet, és un caixer en el qual, al llarg dels anys, hi han dormit, i hi segueixen dormint, moltes persones. En aquest sentit, cal reconèixer que mantenir caixers així, accessibles per a aquestes persones, és una bona "Obra Social" (cosa que ja es veurà el que durarà, perquè van reformant les oficines i, de moltes, n'han eliminat aquestes entrades accessibles les 24 hores).
Un resum del cas de la Rosario Endrinal:
https://es.wikipedia.org/wiki/Asesinato_de_Rosario_Endrinal
