Voler ser enginyós de vegades dona mal resultat. Des del meu punt de vista, és el que li passa al psiquiatre portuguès José Luis Pio Abreu amb el seu llibre 'Cómo volverse loco' (Paidós, 2008), un llibre d'intenció divulgativa però que, segons qui el llegeixi, pot ser que es confongui més que orientar.
Com a exercici d'entreteniment, val a dir que és curiós. Perquè explica les principals malalties mentals de manera irònica, des del punt de vista "d'allò que cal fer" perquè t'acabin afectant. Però un propòsit així és complicat, d'alt risc, i en aquest cas el resultat és bastant decebedor. Això, a banda d'alguns plantejaments bastant fora de lloc.
Per exemple, la part dedicada a la psicopatia és molt desencertada, i a sobre, al final la remata incloent-hi també el trastorn límit de la personalitat (TLP), un despropòsit. Esgarrifa, pensar que aquest psiquiatre ensenyi aquestes coses a la universitat (n'és professor), i que tracti malalts (treballa a l'Hospital de la Universitat de Coimbra). (1)
És un llibre confonedor per diferents motius. Perquè a més encapçala cada apartat temàtic amb els criteris diagnòstics del DSM, com si amb això volgués revestir de credibilitat el que va dient. D'altra banda, a més del que diu en relació amb cada patologia concreta, alhora, de manera més general, de vegades diu una cosa i altres vegades la contrària. Per exemple, que no t'has de refiar dels criteris dels professionals, o que hi has de confiar cegament. Sense donar cap explicació de per què diu això, d'aquesta contradicció (i d'explicacions n'hi pot haver, però s'han d'explicar).
Si el llibre el llegeix un professional de la salut mental, potser li farà gràcia (malgrat els desencerts), perquè el discurs que fa és "divertit". I si qui el llegeix és algú sense gens d'interès especial per la salut mental, només buscant-hi les mostres d'enginy, com si llegís les revistes humorístiques El Jueves, Mongolia o Amaniaco, també s'ho podrà passar bé.
Però si el llegeix algú interessat en trobar informació fiable i clara sobre la salut mental en general, o sobre una patologia concreta, segurament es farà un embolic. O pitjor, acabarà amb algunes idees, a més d'equivocades, perilloses (com l'exemple que he posat del capítol dedicat a la psicopatia).
En resum, si a algú li agrada llegir El Jueves, potser li interessarà aquest llibre, però si busca informació seriosa sobre la salut mental, més val que opti per una altra lectura.
(1) He posat l'exemple de la psicopatia perquè tenia molt fresca la lectura recent de 'Psicopatía', de Vicente Garrido, un llibre de caràcter divulgativa i alhora esplèndid (EMSE EDAPP, 2021). I és clar, sobta, comparar el que diu l'un i l'altre. D'altra banda, aquest tipus de comentari o comparació també el podria fer amb altres apartats del llibre. Per exemple, amb el que va a continuació de la psicopatia, el dedicat al trastorn bipolar, un tema que fa dècades que m'interessa especialment, i del qual tinc acumulades moltes lectures, converses i experiències.
