"Tarat: (...) 2. Que pateix un trastorn mental, dit despectivament."
M'assabento d'aquesta incorporació al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) a través d'un comunicat de la Federació Salut Mental Catalunya (FSMC), en el qual es queixa d'aquesta incorporació, en demana l'eliminació i diu que s'ha de lluitar contra l'estigma i la discriminació, i no fomentar-los.
El problema és que aquesta paraula, 'tarat', de vegades s'utilitza amb aquest sentit pejoratiu. I no es farà servir més, ni menys, pel fet que estigui o no estigui al diccionari. És a dir: no hi ha ningú que li digui a algú tarat (despectivament), perquè ho hagi llegit al diccionari. No hi ha ningú que hagi pensat: "Com em puc referir de forma despectiva a una persona amb problemes mentals?" I llavors hagi agafat el diccionari i hi hagi buscat le paraula adequada. És obvi que no funciona així.
La paraula tarat es fa servir "perquè es fa servir" (ignorància, prejudicis, rutina, falta de sensibilitat...). I si es vol que no es faci servir amb aquest propòsit feridor, no s'ha de posar el focus en la paraula, sinó en el motiu pel qual hi ha gent que, per referir-se a persones amb problemes mentals, fa servir paraules despectives, humiliants, feridores. És a dir, que per molt que es faci campanya a favor d'un llenguatge "políticament correcte", i malgrat la bona voluntat d'iniciatives com la de la FSMC, si no es posa l'atenció en el solatge que alimenta aquest tipus d'utilitzacions, en el millor dels casos els resultats seran migrats.
Crec que la inclusió al DIEC d'aquesta accepció de la paraula tarat es podria haver gestionat millor d'una altra manera. Posant l'accent en els usos, en les causes que fan que hi hagi gent que es refereixi a les persones amb problemes de salut mental com a tarades. Perquè (ho reitero), pensar, o donar a entendre, que una de les causes d'aquest tipus d'ús pugui ser el diccionari, em sembla molt ingenu, i una pèrdua d'energies i de temps.
Jo no sóc expert en campanyes mediàtiques, no en tinc ni idea, però penso que, donant-li la volta, el propòsit educatiu que entenc que perseguia la FSMC potser hauria sigut més efectiu. Per exemple:
"El diccionari ha incorporat una segona accepció de la paraula 'tarat' perquè hi ha gent que la fa servir per referir-se a les persones amb problemes mentals. Tu, com et refereixes a aquestes persones, com les tractes?"
I a continuació: "¿Quan aconseguirem que el diccionari, reflectint una nova realitat, digui que la paraula tarat és una paraula que, "antigament", de vegades es feia servir per referir-se de manera despectiva a les persones amb problemes mentals?"
Una opció d'aquest tipus tindria dos avantatges. El primer, que posaria l'accent en "les persones que utilitzen la paraula d'aquesta manera despectiva" (aquesta o altres d'equivalents), ja que de fet aquest és el problema. I el segon avantatge seria que estalviaria polèmiques innecessàries amb l'IEC, perquè en contra del que sembla que pensen algunes persones, la funció del seu diccionari [diccionari: "obra que recull els mots d’una llengua (...) amb llur significació", DIEC], no és la de "moralitzar la societat". L'àmbit de treball de l'IEC és un altre, és la llengua, no la moral.
Explicaré tot això d'una altra manera, amb un fet recent.
Quarts de set del matí. Vaig cap a l'estació i em trobo un tram de carrer tallat. Se senten crits. A un pis d'un dels edificis del tram tallat hi ha una finestra oberta. Surt volant una ampolla i es fa miques contra el carrer. Al carrer ja hi ha més vidres trencats. Apartada, hi ha una ambulància i dues patrulles de la policia.
Pregunto a un home que, des de la cantonada, està mirant què passa, i em diu que qui crida és un boig, que ja fa una estona que crida i que llença gots i ampolles. Passen llavors per la cantonada dos homes més, deuen anar a treballar, deuen tenir al voltant de quaranta anys. Potser estan empipats perquè ara hauran de fer una volta, a causa del carrer tallat. Llavors un d'ells, dirigint-se a la finestra oberta, crida molt fort:
"Tarat, vinga, salta d'una vegada!"
Aquest és el problema, i no el diccionari.
(no sé com acaba l'incident, perquè segueixo cap a l'estació, per tal de no perdre el tren que vull agafar)
