Segueixo amb la història del Valen. Ara, per dir que potser és necessari afegir alguna cosa més, al que n'he dit fins ara.
Hi ha persones que, a partir de casos com el seu, afirmen, de vegades de manera categòrica (com a protagonistes o terceres persones), que si un no fa aquests canvis és només perquè no vol: "Que si es vol, es pot". Que només és una qüestió de fe i voluntat, etc.
I això no és veritat, no és tan senzill.
Cada cas és cada cas, diferent: el temperament, el caràcter, les circumstàncies, les possibilitats i limitacions de cadascú, les gravetats, etc.
Quan algú "es trenca", es trenca per algun dels seus punts febles, diferents en cada persona: una depressió, un càncer, una llaga d'estómac, problemes coronaris, hèrnies discals, malalties víriques, migranyes... És a dir, davant d'una adversitat semblant, una persona es pot trencar de diferents maneres. I alhora, necessitar "més o menys adversitat", per arribar a trencar-se.
Tots som diferents, i la nostra capacitat de suportar pressions i "agressions" també és diferent.
Seguint aquest mateix plantejament, un cop trencats, no tots tenim les mateixes capacitats per enfrontar el trencament, perquè "les eines psicològiques" que té cadascú no són les mateixes. En alguns casos, són més bones, en altres, més deficients. I la qualitat d'aquestes eines condiciona l'abast de "les reparacions" que es poden fer. Els canvis, i també la seva velocitat o lentitud.
El que hi ha a la caixa d'eines de cadascú és molt important.
Una altra cosa és que a la caixa s'hi puguin afegir eines noves. D'això es tracta, en aquests casos. També requereix feina, perquè no pots anar a una ferreteria i comprar les que et falten. Però en alguna mesura sempre és possible, incorporar noves eines (noves possibilitats). En relació amb això (la gestió de la caixa d'eines), són importants les ajudes que puguem tenir. En primer lloc, per adonar-nos "de les eines que ja tenim" (moltes vegades ho ignorem). En segon lloc, per aprendre la forma més eficient d'utilitzar-les. I en tercer lloc, per saber quina eina en concret que no tenim ens podria ajudar, de cara a poder fer el procés que volem fer.
Per això he dit que és mentida, que en tots els casos, "si un vol, pot". No és sempre així: de vegades sí, i altres vegades depèn (de vegades es pot potser només una mica, o ves a saber...).
Dit això, llavors, és clar, també hi pot haver qui faci seva aquesta idea, no per acceptar els seus límits i, llavors, en la mesura del possible, mirar d'anar-los reduint (és a dir, anar ampliant les seves possibilitats), sinó per consolidar encara més el seu victimisme. Però aquest ja és un altre tema, també molt interessant, però diferent. Si de cas un altre dia.
