3 de jul. 2018

Contencions - 2

Rellegeixo el que vaig escriure fa uns dies sobre les contencions i m'adono que em vaig oblidar d'un aspecte que potser explica la falta de consens entre els professionals (potser més aparent que real) sobre aquest tema. Aquest aspecte és la falta de concreció pel que fa a la diferència exacta entre una contenció i una no contenció.

Agafar de manera puntual la mà d'una persona per tal que no pegui una altra persona, o retenir-la per tal que no es colpegi ella sola el cap contra la paret, és una contenció? O ho seria o no en funció de la durada? No ho seria si només és un moment, i en canvi ho seria si la retenció s'allarga?

És a dir, quan els professionals reivindiquen "zero contencions", es refereixen també a aquests exemples, o estan parlant de contencions de més envergadura?

I el mateix traslladat a les contencions farmacològiques: a partir de quin tipus de medicament i quina dosi i en quines condicions es considera que el seu ús és una contenció? Hi ha una línia vermella clara? O la realitat és molt més complicada?

Fa uns dies el psiquiatre Thomas Emmenegger deia un munt de coses molt sensates sobre les malalties mentals i la pràctica de la psiquiatria. Tan de bo hi hagués més psiquiatres com ell. També parlava de les contencions, i posava uns exemples amb els quals era molt fàcil estar d'acord amb el que deia. Però alhora a mi em van quedar també aquests dubtes que he exposat. (1)

D'altra banda, la conclusió o deducció del que Thomas Emmenegger deia és que encara que un professional sigui partidari de "zero contencions" (sigui el que sigui el que això vulgui dir exactament), si no disposa dels recursos necessaris és impossible que ho pugui fer efectiu.

Tal com deia fa uns dies, el que acabo de dir en relació al món de la psiquiatria és igualment indicat en relació al món de la geriatria. Quan els professionals de la geriatria partidaris de les no contencions afirmen que són innecessàries, sempre em quedo amb el dubte de si no s'expliquen prou bé, o de si simplifiquen de manera excessiva l'explicació (i amb l'explicació simplificada hi ha alguna part de la història que se'n va per l'aigüera).

El resum de tot plegat és que quan sento explicacions sobre aquest tema, quan sento què s'afirma de manera rotunda i sense matisos la no necessitat "de cap mena de contenció" sempre em queden dubtes.

--
(1) La Vanguardia, La Contra, 18/06/2018