"Nieve y más nieve. (...) Y el blanco, un blanco omnipresente, cegador, misterioso, absoluto. (...) Hay en este paisaje siberiano de enero algo que inmoviliza, que paraliza y oprime. Y ese algo es, sobre todo, su inmensidad, su inconmensurabilidad, su oceánica infinitud. Aquí la tierra, el mundo, no tiene fin."
Ryszard Kapuscinski, a "El Imperio" (1), explica un viatge seu a Sibèria els anys 50 del segle passat. Una de les coses que diu és que el lloc on vivim conforma radicalment ("des de l'arrel"), la nostra autoconsciència, la nostra concepció del món, la nostra manera de ser i de pensar. És fàcil estar d'acord amb ell, sobretot a partir d'un exemple tan extrem com aquest de, a l'hivern, les gelades immensitats siberianes.
Un habitant de territoris sempre gelats, un nòmade del desert, el membre d'una tribu d'una selva tropical (o una persona benestant de Nova York, o un resident en un barri de barraques envoltat dels abocadors d'una gran ciutat)... És normal que la concepció de la vida i del món de cada una d'aquestes persones sigui molt diferent. Per exemple: ¿Com pot entendre l'habitant de la selva tropical la cosmovisió de l'habitant de les extensions siberianes o la d'un rebuscador d'escombraries d'una gran ciutat?
I des del nostre punt de vista: com podem entendre i sentir el que entenen i senten cada una d'aquestes persones, si nosaltres sempre hem viscut en un medi completament diferent?
Si trasllado aquest plantejament al món de la salut mental, el raonament també té sentit. ¿Com puc entendre jo el món per a mi completament desconegut "dels paisatges de les depressions", si no els he habitat mai? (si és el cas que he tingut aquesta sort, de no habitar-los) ¿Com puc entendre l'ansietat o les compulsions, "si no hi he estat mai"?
I pel que fa als episodis biogràfics adversos, igual. Per exemple, els eventuals abusos o maltractaments en l'entorn familiar durant la infantesa, o l'ambient de fredor i indiferència paternes, o les desmesurades expectatives i exigències suportades...
Per molt que m'esforci per aprendre "història i geografia" sobre els diferents "països" conflictius que pot habitar la ment... ¿com m'ho haig de fer, per situar-me de debò al costat i en sintonia amb l'habitant de les extensions siberianes mentals, o de l'habitant dels abocadors, amb els narius plens de pudors i temors psicològics? Com m'ho he de fer, "si no hi he viscut mai"?
Com a familiars, coneguts o professionals podem fer aquests esforços d'acostament i comprensió, i és necessari que els fem. I alhora també és necessari que siguem conscients que, llevat que (si més no en algun moment), "hàgim habitat els mateixos o semblants paratges hostils", sempre serà impossible que puguem entendre realment, sentir el que senten, aquestes persones que viuen "en mons mentals" tan diferents del nostre:
"Estamos en enero, en pleno invierno siberiano. Al otro lado de la ventanilla todo parece petrificado (...) El blanco destruirá a todo aquel que intente acercársele, que trate de descubrir su secreto."
--
(1) Anagrama, 1994. (p. 40, 41)
