Per referir-nos a les dificultats que té una persona concreta per gestionar la seva vida "a causa de les peculiaritats del funcionament de la seva ment", podem fer-ho a partir de dues idees, de dos plantejaments diferents.
D'una banda, podem parlar d'una malaltia, en singular, amb independència que l'etiqueta "malaltia" sigui un "contenidor" (a dins del qual normalment hi ha diferents elements).
O podem parlar ja d'entrada de "problemes" (en plural, perquè sense el "contenidor malaltia", ara ja ens referim directament als diferents components: aquest, l'altre...).
Segons com es miri, és indiferent una opció o l'altra: el que li passa a la persona segueix sent el mateix. La nostra teoria, cap teoria, no afecta la seva realitat. Però és indiferent, mirar-ho d'una manera o d'una altra?
Una "malaltia mental", com a idea, és compacta. "Té aquesta malaltia", "Hem de curar aquesta malaltia", etc. De manera que, sobretot si és una malaltia complicada, el seu abordatge pot veure's com una muntanya massa gran, molt difícil de superar.
En canvi, si pensem que una determinada realitat està formada per un conjunt d'elements, en aquest cas com una "constel.lació de problemes o dificultats mentals" (aquest, l'altre, l'altre...), potser ens podrem atrevir de manera més fàcil a abordar, d'entrada, "un d'aquests elements", potser de moment només un. I si de cas, més endavant, amb el primer ja una mica sota control, apuntar cap al següent. I així de mica en mica.
Per això m'agrada poc parlar de malalties mentals (en contra del criteri avui dominant), i en canvi, em sembla una estratègia millor parlar de problemes.
Sobretot, si l'objectiu no són les teories, sinó millores concretes de persones concretes.
(aquesta exposició personal sobre malalties i problemes ja l'he fet altres vegades; de tant en tant torno al tema, no sé si amb més encert que les vegades anteriors, però si més no, tornar-hi, a mi em va bé per anar-hi pensant, per anar ordenant els pensaments, cosa ben necessària, penso, en aquesta societat en què l'abordatge dels problemes mentals cada vegada està més monopolitzat per les perspectives biologistes i farmacològiques, partidàries, òbviament, "de la perspectiva de la malaltia" i de l'oblit de les biografies)
