Fa dies que li pica el cap, molt. Va al metge de capçalera i li recepta un antihistamínic, un ansiolític i un antidepressiu. La picor no li marxa, i llavors va al dermatòleg, el qual li diu que mantingui el tractament prescrit i que hi afegeixi un xampú de farmàcia.
Decideix tallar-se els cabells, per si això contribueix una mica a alleugerir-li la picor, ja que la segueix mortificant molt. Va a la perruqueria, la perruquera li dona un cop d'ull ràpid al cap i li diu: "Tens polls!"
Deixa de prendre's tots els medicaments, l'antihistamínic, l'antidepressiu, l'ansiolític i el xampú del dermatòleg. Fa el tractament contra els polls que li recomana la perruquera i s'acaba la tortura de les picors. La protagonista és una germana de la Lívia. Ens ho explica un dia que l'anem a veure.
Que és un cas excepcional? Aquest mateix diu, llavors la Lívia li explica això a la seva germana.
Dos o tres anys enrere també tenia picors al cap. Va anar a la metgessa de capçalera, i la metgessa li va receptar dos o tres medicaments, un devia ser un antihistamínic i els altres ja no recorda quins. Al cap d'uns dies, com que seguien les picors va decidir anar a urgències. A urgències hi havia de guàrdia una metgessa llatinoamericana. Li va mirar al cap i, immediatament, li va dir que tenia llémenes, ous de poll.
Igual que la seva germana, va deixar els medicaments receptats, va fer el que li van dir per liquidar polls i llémenes, i es van acabar les picors.
Ara podria acabar fent algun comentari sobre aquests dos casos, "anecdòtics", sobre la seva possible extrapolació a altres tipus de problemes de salut (física o mental), consultes i prescripcions de medicaments, etc.
Però avui no ho faré, fa massa calor.
