Una cervesa, un got de vi... parlem amb el Daniel d'alcoholisme i d'addiccions a altres substàncies, i ell em recorda aquesta frase. Parlem d'aquest tema (sempre en parlem, quan quedem), i ho fem tenint clar que ens referim només a les persones amb problemes d'addiccions, persones amb un "caràcter addictiu", i no a les persones que, per exemple, es poden beure un got de vi (o fumar-se un porro), sense que fer-ho els suposi cap problema.
Aquest és el tema, barrejat amb la complicació afegida quan, al problema d'addicció, l'acompanya la malaltia mental (com en el seu cas).
Parlem també de les conductes horribles que un pot arribar a tenir quan està obsessionat, "embogit", per poder consumir (com va ser també el seu cas, per sort ja fa molts anys). I del comprensible que és, en aquests casos, que hi hagi persones que no vulguin saber res més de tu, a causa de les putades que els has fet. Parlem molt, alhora, ell amb tristesa, de la desesperació i el sofriment de les famílies amb fills amb aquests problemes.
El Daniel és un exemple de coratge, d'humilitat, de saviesa. I també de responsabilitat: considera que, a causa del seu passat, té un deute pendent amb la societat. I l'enfronta amb una dedicació important a iniciatives relacionades amb la rehabilitació de persones amb problemes d'addiccions.
És una sort, un plaer, i un privilegi, poder parlar de tant en tant amb el Daniel. L'última vegada, fa pocs dies, quan ens acomiadem, a fora del bar on hem estat bevent un cafè, li dic que jo no he entrat mai sol a un bar, perquè per a mi anar a un bar és sempre un acte social. I ell em diu que el seu cas és el mateix, que entrar en un bar per a ell només té sentit si és per estar-hi amb algú i poder parlar-hi. Coincidim en això, però en canvi, no coincidim en el fet que ell diu que el cafè li agrada, i jo li dic que no ho sé. Que si als bars demano un cafè, és sobretot perquè és la consumició més barata.
Vaig conèixer la seva mare fa molts anys, quan ella estava desesperada, amb aquest fill que s'anava autodestruint. Uns quants anys després, quan aquella etapa horrible ja començava a formar part del passat, el vaig conèixer a ell. Des de llavors, de tant en tant hem anat quedant.
