Fa bastants anys s'havia pres diferents medicaments amb l'objectiu de reduir l'afectació sobre la seva vida dels seus problemes mentals. Fins que va arribar un punt que, d'acord amb els professionals que llavors tenia com a referents, els va anar deixant tots, perquè no hi havia cap evidència que, en el seu cas, tinguessin efectes positius. Més aviat al contrari.
A continuació, van passar uns quants anys sense que es prengués cap medicament psiquiàtric, i sense que, alhora, es detectés cap empitjorament com a resultat d'haver abandonat la medicació; tot seguia igual, amb la diferència positiva que s'estalviava els efectes secundaris d'aquells medicaments que s'havia estat prenent.
La pausa va ser llarg, d'uns quants anys. Fins que en fa dos, d'acord també amb els professionals, llavors uns altres, va reprendre el consum de medicaments psiquiàtrics. I a continuació, de mica en mica, va anar augmentant els medicaments que prenia i, en alguns casos, les dosis.
Aquesta nova etapa medicada no va anar tampoc associada a cap millora. Més aviat al contrari, com la vegada anterior, a causa dels efectes secundaris.
La seva mare li va fer veure, o més ben dit, li deia, perquè la filla no hi estava d'acord, que amb aquella acumulació de medicaments, més els canvis de dosis, era impossible saber l'efecte de l'un o l'altre, suposant que poguessin tenir algun efecte positiu.
Alhora, li va remarcar dues coses. D'un medicament, la contraindicació en casos de persones amb conductes addictives (la filla, a més de problemes mentals importants, també tenia problemes tant o més importants d'addiccions).
D'un altre medicament, li va assenyalar l'eventual aparició d'ideacions suïcides. Unes ideacions suïcides amb les quals la filla ja convivia i que, el cas, és que, llavors, van anar augmentant. Fins que, per primera vegada va fer un intent de suïcidi important, i després un altre.
Però la filla era com si estigués blindada davant d'aquells raonaments i d'aquella evidència. I, d'altra banda, de manera incomprensible, seguia tenint el suport dels professionals.
La vida de la filla es va anar desorganitzant, o més ben dit, "desorganitzant encara més". Sense que ella ho reconegués. Fins que va entrar en una etapa de gran descontrol de consums. Va ser llavors quan va fer el primer intent de suïcidi, a causa del qual va acabar a Urgències, on li van haver de fer un rentat d'estómac. Però malgrat aquest intent i el següent, malgrat la dolenta deriva general, els professionals no van fer cap reflexió ni van corregir la pauta de medicació.
Llavors, la seva mare sí que va prendre una decisió. La filla era major d'edat, però no tenia ingressos; fins aleshores, la mare, per no oposar-se als professionals, havia anat pagant els medicaments que li receptaven, tot i no estar-hi d'acord. I llavors va dir que prou, que no volia seguir contribuint a allò que, a ella, li semblava un despropòsit. Que no pagaria cap medicament més.
M'ho va explicar la mare, i em va dir que, sobretot, no volia facilitar que la seva filla es seguís prenent medicaments que provocaven ideacions suïcides. Que no volia facilitar que la seva filla pogués acumular medicació (com havia anat fent abans dels intents de suïcidi). Que no volia tenir cap responsabilitat, sobretot aquella responsabilitat concreta si, al final, un dia, la seva filla es suïcidava, amb una sobredosi de pastilles o de la manera que fos.
Annex
Aquests eventuals efectes de l'aparició o augment d'ideacions suïcides en antidepressius ISRS (sigles en anglès dels Antidepressius Inhibidors Selectius de la Recaptació de la Serotonina) han generat denúncies i demandes als Estats Units. La més important va ser contra GSK (GlaxoSmithKline), pel Paxil (paroxetina).
També es van denunciar aquests efectes i l'ocultació d'informació relacionada amb el risc de suïcidi en els casos del Prozac (fluoxetina), Zoloft (sertralina), Celexa (citalopram) y Lexapro (escitalopram), amb diferents resultats.
En aquests processos i denúncies cal tenir molt en compte l'immens poder econòmic i mediàtic dels fabricants, que es tradueix en un gran dificultat per part dels denunciants per dur endavant les seves demandes.
Fa quatre anys em vaig referir a aquest tema, a "Mala farma" (sobretot a la nota 4):
