23 d’oct. 2018

Llegir sobre un tema per entendre'n altres

"Trabajar con personas con autismo te hace reorganizar y recolocar muchos de tus valores y creencias acerca de las personas, las relaciones y las necesidades de cada una de ellas. Te obliga a cuestionarte principios que siempre habías dado por hecho, valorar otras formas de ser tan legítimas como las de la mayoría, ser más tolerante con las peculiaridades de cada uno y respetar las formas de pensar y experimentar diferentes." Juan Martos, María Llorente (1)

Podem substituir la paraula autisme per esquizofrènia, bipolaritat, trastorn límit, trastorn obsessiu compulsiu, etc., i el sentit seria el mateix.

Perquè l'aproximació "al món diferent d'una persona diferent" (sigui la que sigui aquesta diferència), ens convida a replantejar-nos les nostres rutines mentals i idees preconcebudes. I ens obra tres possibilitats:

-D'una banda, la de conèixer millor aquesta persona concreta, amb les seves peculiaritats i dificultats.

-D'una altra, la d'estar més capacitats per entendre, en general, "les persones diferents".

-I finalment, la d'estar més capacitats per conèixer-nos millor nosaltres mateixos (en la mesura que, al capdavall, fins i tot amb les persones més diferents hi tenim semblances).

Són, això sí, tres "possibilitats": que siguem capaços d'aprofitar-les és una altra història.

A banda de les relacions directes, una altra manera de submergir-te en un d'aquests mons diferents és a través de les lectures (en el cas de les persones, com jo, a les quals ens agrada llegir). Perquè des de les lectures, a partir d'elles (del que hi trobem), després també podem tenir l'opció d'interactuar d'una altra manera amb la realitat.

I a l'inrevés també: pel que fa als llibres, la realitat alhora incideix en la capacitat d'assimilació d'allò que llegim. Hi ha una influència en les dues direccions, lectures i realitat.

Per exemple. La meva experiència amb persones "de l'espectre autista" és molt limitada i, en canvi, les meves lectures sobre aquest tema són considerables (des que fa més de 40 anys una amiga me'n va parlar per primer cop).

D'on ve aquesta atracció per aquestes lectures concretes? Suposo que del fet que d'una banda aquestes lectures m'han facilitat una mica la gestió dels pocs contactes que tinc amb persones de l'espectre autista. I sobretot, d'una altra banda, perquè m'han ajudat a entendre persones afectades amb altres problemes (persones més presents en la meva vida i amb les quals hi tinc més contacte).

De forma paradoxal, aquesta aproximació i reflexió sobre un determinat problema, a mi també em dóna eines per pensar en altres problemes: llegir sobre l'autisme em pot facilitar claus per aproximar-me al trastorn límit, llegir sobre l'esquizofrènia em pot facilitar claus per aproximar-me a la bipolaritat o les depressions, llegir sobre el trastorn obsessiu compulsiu també em pot servir per entendre aspectes del trastorn límit o la bipolaritat, etc.

Sense oblidar-me que, alhora, llegir sobre qualsevol d'aquests temes també em serveix per entendre'm millor a mi mateix i a la gent "normal" que m'envolta.

Em pot servir... i em serveix.

Jo no sóc professional de res, només una persona amb alguns amics, coneguts i familiars amb algun problema mental. Però el que sí constato és que aquesta heterogeneïtat de fonts d'informació meves (no només fruit de l'atzar, sinó també buscades conscientment) em permet fer mapes de situacions que a mi em són útils. Tant per pensar sobre els diferents tipus de problemes com per relacionar-me, quan s'escau, amb persones afectades per diferents problemes.

Perquè al final, malgrat totes les diferències o peculiaritats que vulguem, el problema, o el tema, només és un: "existir". Com l'enfrontem cadascú de nosaltres?

--
(1) "El niño al que se le olvidó como mirar". La Esfera de los Libros, 2017 (p. 256). L'estic llegint ara, potser és el llibre sobre l'autisme més clar i alhora ric en detalls dels que he llegit sobre aquest tema. Un altre gran llibre que he llegit fa poc és "Mírame a los ojos" (John Elder Robison, Capitán Swing, 2017), en aquest cas autobiogràfic, apassionant, però segurament menys adequat si un vol fer-se una idea general de les diferents peculiaritats de l'autisme.