Surt al diari la notícia que un home havia llençat per la finestra d'un quart pis una dona. La dona havia mort de manera instantània, a causa de l'impacte.
Li expliquen a la meva companya que la dona de la notícia era la Neus, una amiga seva, i que qui l'havia llençat al carrer per la finestra havia sigut el Marcel, el seu fill, un fill amb un llarg historial de problemes amb les drogues. Se suposa que el Marcel devia demanar diners a la mare, i ella potser no en tenia o no n'hi va voler donar. I llavors ell, segurament a causa de la síndrome d'abstinència, va perdre el control, va embogir... i va acabar com va acabar.
No sé si hi ha consens sobre si els problemes d'addiccions s'han de considerar malalties mentals o no. Si es considera que ho són, un dels efectes és que l'índex de conductes violentes de les persones amb problemes mentals es dispara, i deixa de ser vàlid l'argument que les persones amb problemes mentals no són més violents que el conjunt de la població: entre les persones amb problemes d'addiccions l'índex de conductes antisocials (de diferents tipus) és molt elevat.
L'exemple que he posat al principi és un cas extrem, però sense arribar a l'assassinat o homicidi hi ha tot un ventall de conductes violentes, des de les amenaces i els furts amb coaccions fins a les agressions físiques de diferent intensitat: necessites consumir, "imperiosament", i si no tens diners per pagar-te el consum ets capaç d'arribar a fer coses que, sense el descontrol de l'estat d'abstinència, et serien inimaginables i intolerables.
No totes les persones amb problemes d'addiccions tenen aquest perfil, n'hi ha de molt més discretes. D'una banda, et pots trobar persones alcoholitzades al carrer dormint en cartrons, amb actituds molt passives. O et pots assabentar que aquella persona que coneixes, "tan normal", quan arriba a casa cada dia s'emborratxa, i de moment ho aconsegueix ocultar. Potser és una persona que gràcies als recursos econòmics de què disposa es pot anar autodestruint sense entrar en el món de les conductes antisocials.
Considerar que les addiccions són o no són malalties té repercussions importants: el Marcel, en el primer cas en teoria hauria d'anar a un centre de salut mental, i en el segon se suposa que a la presó. El més probable és que acabi a la presó.
A la presó hi ha moltes persones com ell, amb problemes d'addiccions. Un percentatge elevat d'aquestes persones també té un trastorn mental, diagnosticat o no, i en qualsevol dels dos casos en general no tractat. Potser també és el cas del Marcel, del qual fins ara crec que mai no s'havia dit que tingués cap problema mental.
