És una reunió sobre problemes de salut mental i addiccions. Després que hagin parlat les altres persones em pregunten què en penso, del que s'ha anat dient. Ho explico i, durant l'explicació faig un incís, per completar-la amb un exemple, i quan vull tornar a agafar el fil principal m'adono que he oblidat el punt on estava. Ho dic, i alhora intento fer memòria.
Llavors, una psicòloga que també participa a la reunió intervé, diu que el que m'ha passat és un exemple d'un episodi o record complicat i que, per aquest motiu, de manera inconscient, he tingut aquest oblit.
Em deixa bocabadat, trobo una estupidesa, el que diu. Per dues raons. La primera és que no em coneix de res, és el primer dia que la veig, no sap res de mi, a banda del poc que he dit abans del meu lapsus. La segona és que sempre he tingut mala memòria (o mala memòria d'aquest tipus, perquè de memòries n'hi ha de diferents): quan explico alguna cosa, i també "quan me l'explico a mi mateix" (quan només la penso), si introdueixo una idea subordinada, sobretot si m'hi entretinc, de vegades després no recordo on havia fet la interrupció, què estava dient.
M'ha passat sempre (sempre en un sentit històric, no vull dir que em passi sempre que faig un incís d'aquests), i tot i que és molest, no hi dono gaire importància. Ho tinc ben identificat: si passo de A a B, pot ser que després, si vull tornar a A, no recordi "què era o on era", perquè B m'ha tapat A, s'hi ha sobreposat. Sobretot, si no he tingut la previsió de memoritzar "l'ancoratge".
De manera telegràfica, i no sé fins a quin punt prou entenedora, després de la intervenció de la psicòloga explico això, alhora que em sento una mica ridícul pel fet d'estar-me explicant, ja que sembla que sigui un nen petit defensant-se de l'acusació de la mestra.
Ella encara fa un altre comentari, que no acabo d'entendre. Però jo ja no dic res més, i la reunió segueix endavant.
D'aquesta psicòloga no en sabia res, només que és una persona important, en aquestes reunions. De manera que em desanima una mica, el que ha passat, no pel fet que m'hagi assenyalat, cosa que em preocupa poca, sinó perquè a causa del seu protagonisme i influència en les reunions, m'adono que aquestes reunions (són periòdiques), poden estar condicionades per aquest tipus de pensament seu (psicoanalític?), quan les explicacions de vegades poden ser molt més senzilles.
D'altra banda, penso que aquest tipus d'incidents també són una possibilitat d'aprenentatge: aprendre a entomar intervencions com aquesta, entomar-les de la manera més relaxada i constructiva possible. A més, val a dir que, a banda d'aquest incident, altres coses que ella diu són d'una gran sensatesa, del tot oportunes i útils, en relació amb el que és la convivència amb persones amb malestars mentals i problemes d'addiccions.
De moment, a la pròxima reunió hi aniré.
