Ja n'he parlat alguna vegada, del Santi, l'Adela i l'Olga. El Santi troba trist, que l'Adela, la seva exparella, i l'Olga, la filla que tenen en comú, tinguin una mala relació. Aquesta relació dolenta, o "no relació", a l'Adela l'afecta molt, emocionalment i físicament, perquè somatitza el malestar. El resultat és que l'Adela, des de fa un temps, és una persona bastant malalta, amb una vida plena de dolor i una autonomia força limitada.
Les dificultats de relació entre l'Adela i l'Olga venen de molt lluny, de fa molts anys. Un dia, el Santi li proposa a l'Adela quedar amb una bona amiga d'ella, psicòloga, per tal de parlar d'aquesta mala relació entre mare i filla. El Santi li proposa parlar junt amb l'amiga perquè, alguna vegada que havia intentat parlar d'aquest tema amb l'Adela, els dos sols, no n'havia sortit mai res de profit. Com que, a més, l'amiga és psicòloga, el Santi pensa que podrà entendre millor la situació, i potser podrà ajudar l'Adela, de cara a intentar sanejar una mica la relació entre ella i l'Olga.
L'Adela hi està d'acord. El dia que es troben els tres, el Santi, com que no té clar què li ha explicat exactament l'Adela a la seva amiga, és a dir, si li ha dit quin és el propòsit de la trobada, al principi el recorda. Però llavors, per a sorpresa del Santi, l'amiga diu que cal tenir en compte que a la trobada cadascú hi ha anat amb la seva idea, i que la d'ella és una altra. Que, per a ella, l'important és saber si hi ha algun informe que digui quin és el diagnòstic de l'Olga. Això d'entrada, per tal de, llavors, poder saber quin ha de ser el tractament adequat per a ella; i si és el cas que n'està seguint un altre, reorientar-lo. També diu que cal pensar ja què passarà més endavant, fer previsions de cara al futur.
El Santi no se'n sap avenir. Ell no té gens d'interès en parlar de tot això, aquest dia no. El tema havia de ser un altre. Fa un esforç per intentar reconduir la situació, diu que, com que l'Olga és major d'edat, és ella qui, bé o malament, decideix què fa. I que, per tant, en relació amb qualsevol mena d'informació sobre l'Olga, també és ella qui decideix què vol compartir o no, inclosos els informes mèdics.
Afegeix que ell està al corrent de molts aspectes de la vida de l'Olga, alguns molt importants, però que només els explicaria si l'Olga hi estigués d'acord. I l'Olga de moment no vol que ell expliqui res a ningú. El Santi diu això, i afegeix que, d'altra banda, ell considera que l'Olga des de fa un temps està fent les coses prou bé, que va fent els seus progressos, de manera que té poc sentit, o cap, voler intervenir ara en les seves decisions. Que el que toca, des del seu punt de vista, és confiar i esperar. Deixar que l'Olga vagi fent el seu procés. I que això, confiar i esperar, és el que des de fa temps fa ell.
No serveix de gaire, aquesta falca aclaridora del Santi, perquè l'amiga psicòloga, "com a experta", torna a insistir en la mateixa direcció (o obsessió) d'abans: fer un mapa de la situació de l'Olga, valorar si és encertat el que està fent, plantejar una alternativa en cas contrari...
El Santi encara fa un altre intent. Recorda una altra vegada a l'Adela i a la psicòloga el que sembla que no escolten: que l'Olga només explica el que vol. I que si moltes coses no les ha explicat a l'Adela, ha sigut perquè no ha volgut explicar-les-hi. I que com que el que ell sap de l'Olga ella no vol que ho expliqui, no ho pot explicar. Perquè sempre ha respectat aquesta confiança en ell de l'Olga, i no té cap intenció de defraudar-la.
La psicòloga segueix al seu aire. Llavors parla d'un psiquiatre expert en el tipus de problema que aparentment afecta l'Olga. Diu que aquell psiquiatre és el millor de tots, i que estaria bé parlar amb ell. Però diu que, abans, s'hauria de confirmar si el problema de l'Olga és el que sembla que és, o un altre, i que per això és necessari un informe del dispositiu de salut mental al qual està vinculada l'Olga, etc.
El Santi s'adona que l'amiga de l'Adela no entén res. Res de res. I alhora veu que va passant l'estona i no es parla del que es tractava de parlar: de la mala relació entre l'Adela i l'Olga. Parlar-ne i, llavors, parlar de si, "potser", l'Adela podria fer alguna cosa diferent de les que ha fet fins ara, per tal que, "potser" (una altra vegada el potser), la relació entre les dues pogués millorar una mica.
El Santi té clar que, en casos com aquest, pensar en els canvis "que ha de fer l'altre" és perdre el temps. Perquè l'altre els farà, o no (no depèn de nosaltres), però els propis només depenen d'un mateix. D'això és del que volia parlar el Santi, i no hi ha hagut manera de fer-ho.
