Al llarg dels anys he conegut algunes persones que, gràcies als grups de Narcòtics Anònims o Alcohòlics Anònims (NA, AA), han aconseguit viure abstinents. Amb alguna d'aquestes persones hi he parlat bastant, tant dels seus problemes addictius com de la seva experiència en aquests grups.
Ara, per primera vegada, he anat a una reunió de NA. Feia temps que ho volia fer. És una reunió oberta, és a dir, a la qual hi poden anar coneguts o familiars dels assistents habituals, o senzillament persones interessades en el seu funcionament. Quan fan una reunió d'aquestes, oberta, abans ho avisen als assistents habituals, per si algú aquell dia prefereix no anar-hi.
M'ha agradat molt poder-hi assistir. M'ha sorprès el grau de lucidesa i d'implicació de la majoria de persones que hi participaven, una dotzena. I terribles, alguns dels seus testimonis. Jo era l'únic convidat.
Gràcies a altres reunions de grups d'ajuda mútua, sé que aquestes reunions són diferents segons la gent que conforma cada grup. En el cas de les reunions de NA i AA, els principis pels quals es regeixen, "Els dotze passos", són els mateixos sempre, i la dinàmica de les reunions (molt estructurada), també. Però el funcionament pot variar. De vegades bastant, i per tant pot ser més o menys efectiu. Aquest grup, pel que ja m'havien dit abans, és dels que tenen un millor funcionament.
Tinc la intenció d'anar a alguna reunió oberta d'algun altre grup de NA o AA, per veure les diferències.
Els grups de NA o AA (i qualsevol altre grup basat en els mateixos principis dels 12 passos, de menjadors compulsius, ludòpates, addictes al sexe, etc.), són grups "d'ajuda mútua" (GAM), entre iguals, sense professionals que els dirigeixin o moderin. És una característica que els fa molt interessants. A més, assistir-hi és gratuït: els participants, al final de la reunió fan una aportació voluntària destinada al manteniment del grup. Són aportacions en general molt petites (en aquest cas, deu euros).
És clar, amb aquesta economia, és com un miracle, que funcionin (només tenen una altra font d'ingressos, la venda de publicacions, a través de la qual el que recullen també és mínim). L'explicació, sobretot, és que els locals que fan servir són cedits de manera desinteressada, la majoria de les vegades espais de parròquies. Està bé ressaltar-ho, sobretot que ho facin persones com jo, que sóc tan descregut, i fins i tot "amb alguns contenciosos amb la cosa de l'Església".
Tornant a les aportacions del final de la reunió, una última cosa: quan tinc la intenció de fer jo també una aportació, em diuen que no puc, que només poden fer-ho els usuaris de les reunions, no els convidats. Que aquesta és una norma bàsica de les reunions de NA i AA.
Alguna altra vegada ja havia parlat dels grups de NA i AA. I crec que llavors ja havia dit que em semblava bastant incomprensible que els dispositius oficials dedicats al tractament de les addiccions els tinguin tan poc en compte, quan no és que alguns professionals, de vegades, manifesten cap a ells una gran desconfiança, o un rotund rebuig.
Potser, això que considero un prejudici, té a veure amb el fet que aquests professionals "no han tingut l'interès d'escoltar amb interès" persones per a les quals l'assistència a aquests grups els ha sigut útil, o fins i tot determinant, de cara a poder gestionar el seu problema d'addicció. Que no han tingut aquest interès, ni el d'anar a alguna d'aquestes reunions (com jo aquesta vegada), per veure com funcionen.
No dic, no ho he dit mai, que els grups de NA i AA siguin perfectes, o la solució per a tothom, en absolut (un altre dia potser m'estendré més sobre aquest aspecte). Però tampoc són perfectes, ni de bon tros, els dispositius públics dedicats a les addiccions. Ni els privats, ja que hi som (i aquests, a sobre, tenen uns preus absolutament prohibitius per a la majoria de la gent). I no per això, perquè d'uns i altres se'n pugui criticar coses, de vegades moltes (de vegades greus), cal rebutjar-los sistemàticament.
A cadascú li funciona allò que li funciona, i quan és així, doncs endavant... Però sense menystenir el que funciona als altres. Amb més motiu, quan allò que funciona és gratuït (de vegades sembla que ens oblidem que la sanitat pública també és molt cara, una altra cosa és que l'usuari no pagui les despeses directament de la seva butxaca).
Apa, i per avui ja n'hi ha prou, d'aquest tema. Perquè és inacabable, i cal parar en algun moment. Ara.
--
- Només avui
https://horitzontal.blogspot.com/2024/09/nomes-avui.html
- El Julián i la Cleo
https://horitzontal.blogspot.com/2024/01/el-julian-i-la-cleo.html
