Des de fa un temps, el Ramon de vegades diu "Gràcies a Déu", o "Li demano a Déu", o alguna altra frase que inclou la paraula Déu. Abans no ho deia mai, i com que em crida l'atenció un dia li pregunto que, com és, que ara té aquest costum.
Em diu que és des que va als grups de Narcòtics Anònims (NA), els quals, en les reunions, molt estructurades, en determinats moments fan servir frases en què surt Déu, i que ell, de tant sentir-ho s'hi ha acostumat. Afegeix que per a ell, que no és creient, la paraula Déu li evoca el cel, l'horitzó, la llum... Diu que fer servir la paraula Déu, encara que no sigui creient, li facilita integrar els objectius propis dels NA; és a dir, mantenir-se abstemi.
El Daniel, un altre assidu de les reunions de NA, altres vegades ja m'ho havia explicat així; ell també és del tot descregut, encara més que el Ramon, i quan hem parlat d'aquest tema sempre m'ha dit que fer sevir la paraula Déu a ell no li suposa cap problema. Al contrari, igual que al Ramon, li facilita integrar-se en la dinàmica del grup, submergir-se en el propòsit d'aquestes reunions d'autoajuda, que és el que per a ell és important. Perquè és en el grup, que troba la força per anar tirant endavant la seva vida difícil d'addicte abstemi (al marge que en el grup cadascú cregui o no cregui en algun deu, d'això a les reunions no se'n parla).
El Daniel té molt clar quin és el principi fonamental de l'estratègia dels NA: "Avui no" (avui, "només avui", no consumiré, i com que cada dia és avui...). D'altra banda, penso que el Ramon, de moment, té clara aquesta idea, però encara no la té tan consolidada, "encarnada", com el Daniel.
"Li demano a Déu -al cel, la llum, la força del grup...- que m'ajudi a mantenir l'abstinència", em diu el Ramon, el dia que parlo amb ell d'aquest tema...
