A la llista d'indicadors a tenir en compte a l'hora de plantejar-se un possible diagnòstic de TLP hi ha un punt sobre els eventuals abusos o maltractaments durant la infantesa. Alguns autors el consideren l'indicador més característic d'aquest trastorn, mentre que altres en relativitzen la importància i consideren que la seva absència no té per què qüestionar un possible diagnòstic de TLP.
Si afegim que aquests maltractaments o abusos poden ser "reals o imaginaris", llavors el consens és més fàcil, en la mesura que sí que hi ha consens sobre que les persones amb característiques d'aquest trastorn tenen tendència a tenir de vegades una visió distorsionada d'allò que els ha passat, que han fet o els han fet.
A banda d'aquesta possibilitat d'una visió distorsionada del propi passat, la realitat és que els casos de veritables abusos infantils no són excepcionals (només cal llegir els diaris).
De fet, sense ser cap professional ni expert en el tema, conec més d'un cas de persones que van patir abusos de petites, i que a sobre ho han mantingut en absolut secret, sense dir-ho a ningú, durant dècades. De vegades durant gairebé tota la vida, a causa de la vergonya que els feia "que els hi hagués passat" (1). Cosa que fa pensar que hi ha persones que moren sense haver-ho dit mai a ningú, de manera que no en queda memòria: amb la mort de l'afectat, "és com si allò no hagués passat mai".
El Carles em diu que, pel que fa al seu fill, el Ramon, buscant explicacions a les seves grans desestabilitzacions emocionals (les seves desmesurades ansietats i les seves conflictives impulsivitats), de vegades havia tingut aquest dubte: i si el Ramon havia patit una experiència d'aquest tipus? I si aquesta fos una de les explicacions, o la principal explicació (el desencadenant) de tots els seus problemes?
Diu el Carles que a partir del moment que va veure per primer cop la llista de característiques del TLP (una llista de nou punts de la qual se n'ha de reunir cinc, no tots), i que va veure que en aquesta llista hi havia els abusos o maltractaments, li va venir aquesta inquietud.
Han anat passant els anys, i aprofitant una temporada en general bona del Ramon, aprofitant un dia en concret també bo (un dia tranquil, relaxat), el Carles li ha preguntat, amb cura, però també amb claredat, si de petit havia patit algun episodi d'aquests. I el Ramon li ha dit que no, i li ho ha dit tranquil, mirant-lo als ulls (cosa que no sempre fa).
I el Carles l'ha cregut, i s'ha sentit alleujat.
--
(1) Quan dic que conec vull dir que són persones que m'ho han explicat elles mateixes, no casos "que m'ha explicat o he llegit".
