L'Elisabet és una fumadora compulsiva. A dins de la residència, a segons quines hores pot sortir al pati a fumar, però no sempre, ja que fora d'aquestes hores el pati està tancat.
Curiosament, durant les hores amb el pati tancat, l'Elisabet diu que no sent ansietat pel fet de no poder fumar. En canvi, durant les hores que el pati està obert, si no té cigarrets es desespera. És a dir, que a dins del cap té un interruptor que activa o desactiva "la necessitat imperiosa de fumar".
Clic: obsessió. Un altre clic: despreocupació.
El cas de l'Elisabet no és excepcional, es veu que hi ha bastantes persones a les quals els passa el mateix. Cosa que sembla que avala les teories que defensen que el tabac no genera una addicció física, sinó només psicològica (una conclusió de tot això seria que, si es vol deixar de fumar, la solució no són els pegats o xiclets de nicotina, sinó algun tipus de procés mental). (1)
Torno a l'Elisabet. El seu mecanisme mental no sempre ha funcionat igual, ja que hi ha hagut temporades en què de tant en tant no ha pogut resistir la compulsió de fumar d'amagat (per exemple, al lavabo). En aquests casos, de vegades l'han pescat, i llavors, temporalment, com a sanció, li han retallat algun dels permisos que tenia. De tota manera, sembla que actualment té un control més gran sobre els seus "clics" mentals.
Anar a veure l'Elisabet és com fer un màster de psicologia.
--
(1) Arthur Rowshan, a "El método Rowshan para dejar de fumar" (Planeta, 2006), explica bé aquests mecanismes mentals i posa exemples com el de l'Elisabet, de situacions en què els implicats fumadors fan aquest "clic" temporal sense angoixes ni desesperacions.
