La Cristina va pel carrer i es troba una patrulla de la policia. L'aturen, i un policia li pregunta on va, i ella diu que cap a casa. Llavors li pregunta d'on ve, i ella li diu que si realment vol que li expliqui, i ell li diu que sí.
La Cristina li diu que ha anat a veure el seu fill, un home amb problemes mentals i d'addiccions. Que hi va de tant en tant, perquè el seu fill viu sense diners, per tal d'evitar el risc que se'ls gasti en el que no se'ls ha de gastar. El va a veure i llavors van a fer la compra per uns quants dies, per tal que pugui anar menjant. I també li compra tabac, perquè és fumador, i sense tabac es desespera. I que...
Llavors el policia li fa un gest amb la mà, indicant que ja és suficient, i a continuació li diu: "Vagi, vagi, i animis!"
I la Cristina segueix cap a casa. El cas és que les incomoditats que provoca la crisi del coronavirus per a ella són molt insignificants, al costat de tot el trasbals de la història del seu fill, una història molt llarga i difícil, que dura ja des de fa molts anys...
