Una persona "és" bipolar o "té la malaltia" de la bipolaritat? (la bipolaritat, o la malaltia mental que sigui: l'esquizofrènia, el trastorn obsessiu-compulsiu, el trastorn límit, una neuràlgia, una demència, etc.).
Els organismes i entitats relacionats amb la salut mental des de fa temps defensen que s'ha de fer servir la segona opció. Diuen que la malaltia (o trastorn) "és té", que no "s'és" la malaltia. Diuen que parlar de "ser" en aquest sentit, en aquests casos, estigmatitza, limita, etc.
Siri Hustvedt no hi està d'acord, si més no quan parla d'ella mateixa, per exemple, a 'La mujer temblorosa' (1):
"Casi todos los días me despierto con jaqueca, que amaina después de tomarme un café, pero también, casi a diario, va acompañada de algún dolor, de una especie de nube que se instala en mi cabeza (...) El dolor de cabeza soy yo y comprenderlo ha sido mi salvación." (1)
A mi em sembla que tant "ser" com "tenir" poden ser útils, tenir sentit. En funció de les persones, els moments, els entorns... I alhora, tant una opció com l'altra poden ser perilloses, si el seu ús no està subordinat "a les més grans possibilitats de benefici" per a la persona afectada, protagonista (o potser destinatària passiva), de l'etiqueta.
O dit d'una altra manera: més que declaracions radicals sobre aquest tema, del tipus que siguin, potser el més important és "posar el màxim d'atenció" en la paraula o paraules triades i les seves possibles repercussions en cada cas concret. En cada cas i en cada "moment", perquè també pot ser que en un moment donat, en relació amb una mateixa persona, sigui preferible canviar de criteri, de paraula.
(1) Anagrama, 2010 (p. 187). D'aquest llibre, llegit fa anys, en guardava també aquestes dues cites: "Sé por experiencia que es posible trabajar con un dolor de cabeza muy intenso, que es posible estar sufriendo y aprender a no prestar atención al sufrimiento. La obsesión y la preocupación no hacen más que empeorar los dolores de cabeza. La distracción y la meditación los alivian." (p. 191); "Mi forma de pensar ha sido crucial a la hora de reducir mi sufrimiento." (p. 195).
