Als problemes de restrenyiment t'hi pots acostar de diferents maneres. Una d'aquestes maneres, quan es tracta de persones amb problemes mentals i molt medicades, és referint-te a la poca preocupació dels psiquiatres, en general, pel que fa als problemes de restrenyiment que provoquen alguns dels medicaments que pauten. Per a ells, sembla que només importen els efectes buscats d'aquests medicaments. En canvi, els efectes afegits, indesitjats, els consideren efectes secundaris que cal assumir. I punt.
I si no és ben bé així, "és com si ho fos", si observes la seva manera de funcionar: sovint tenen una manera de mirar "tan enfocada" que, tot allò que queda fora del seu focus, no ho veuen. I de vegades pot passar que allò que queda fora del focus sigui més dolorós que allò que s'enfoca.
No s'adonen, o sembla que no s'adonen que, de vegades, els efectes indesitjats potser afavoreixen allò mateix que pretén combatre o aconseguir el medicament. Per exemple: un antidepressiu, per una banda, en principi actua com a tal, però si alhora per una altra banda també afavoreix l'estat depressiu (a causa dels seus efectes secundaris)... quin és el resultat final?
En alguns casos, més freqüènts del que molts psiquiatres volen reconèixer, els efectes secundaris dominen sobre els principals. No seria més honest, en aquests casos, referir-se als efectes secundaris del medicament com a principals, i als principals com a secundaris?
Segueixo. Quin serà el resultat final quan, a sobre, és el cas que el medicament no funciona gens com a antidepressiu, gens ni mica, i resulta que tangibles només ho són els efectes adversos? Potser, ai, el resultat serà una depressió pitjor que la que es volia tractar inicialment? (o una depressió nova, abans inexistent, perquè els problemes mentals inicials eren uns altres, no de caràcter depressiu).
Més coses. ¿Per què, en el vocabulari psiquiàtric (i mèdic en general), es fa servir aquest eufemisme dels "efectes secundaris"? Per què no es parla d'una manera més clara i directa, és a dir, d'efectes indesitjables, dolents? ¿O és que hi ha algun d'aquests efectes secundaris que surten a les llistes d'efectes secundaris que no ho sigui, indesitjable, dolent, molest, invalidant, dolorós? És a dir, a les llistes d'efectes secundaris, hi ha algun efecte positiu, favorable, agradable...?
Suposo que l'explicació d'aquest "dissimulació" és fàcil: els fabricants de medicaments tenen departaments de màrqueting i propaganda molt professionals, i saben bé les paraules que han de triar per tal d'afavorir el que interessa les empreses per a les quals treballen: com més vendes, millor.
Dit de manera més rotunda, potser exagerada, però potser també útil. Tal com deia Kant (o més ben dit, tal com deia que no havia de ser), en aquest cas "els malalts són el mitjà", i la veritable finalitat són els beneficis. Que entremig "s'alleugi algun símptoma o es curi alguna cosa", podria dir-se que és un "efecte secundari" del negoci farmacèutic...
