Estem al tren, al vagó hi ha molt poca gent. Una dona jove parla per telèfon amb algú, li diu que encara arribarà més tard, perquè el tren ara està aturat. Abans, el tren ja ha passat amb més d'una hora de retard.
Sento que diu que no podrà atendre els primers "pacients". És potser una psicòloga? O alguna altra mena de terapeuta? Acaba la trucada. Està molt nerviosa, ara parla sola, o més que parlar, renega. "Malparits de la Renfe!, Cabrons!, Hòstia puta!" Es remou neguitosa al seient. De manera inesperada clava un cop de puny fort a la finestra, sort que les finestres són a prova de cops. Després s'aixeca, segueix amb els renecs, i clava cops a la porta que dona accés a la plataforma.
Em venen ganes de dir-li que es relaxi, que respiri a poc a poc, perquè per molt que renegui el tren no anirà més de pressa. El tren arribarà "quan arribi", ni mig segon abans. És clar, no li dic res, perquè no només seria inútil, histèrica com està, sinó que és probable que a sobre em toques rebre a mi. De manera que només contemplo l'escena, com si ella fos l'actriu d'un monòleg teatral. Una bona obra: bon guió i bona representació.
Deu tenir quaranta anys, o alguns més. Va vestida amb uns pantalons florejats, de tela fina, amples, i amb una brusa prima de color llis també ampla. Porta polseres als canells. És una dona físicament atractiva, esvelta, bonica, però en l'estat que està, d'elevat i progressiu descontrol, en lloc d'atracció el que fa és por.
Penso en el tipus de "pacients" que deu tenir; me la imagino fent potser de psicòloga, o potser de "coach", o fent alguna sessió amb bols tibetans, o amb agulles d'acupuntura, potser amb algun bastonet d'encens cremant i una llum suau...
Tot són només imaginacions. L'únic que sé és això, que s'ha referit als "pacients" que sembla que havia d'atendre i que no podrà fer-ho. Ara m'imagino aquests pacients, aquestes persones, que potser a més de ser pacients hauran de tenir paciència amb la seva terapeuta (terapeuta o el que sigui), si quan ella arriba a on hagi d'arribar, encara no ha pogut controlar el seu estat de fúria desfermada i el seu vocabulari ple de renecs.
De vegades, d'alguns professionals de la salut mental que m'he trobat he pensat això, "que transmeten males vibracions". De vegades he pensat que potser els convindria prendre's algun ansiolític (o fer exercicis de relaxació), abans d'obrir el despatx de les consultes...
