- Sí.
- Jo sóc amic seu. Sóc el seu millor amic! Tens un euro?
Recordo aquest home d'altres vegades, avui és la primera persona que trobo quan entro. No li dono cap euro, i no li dic tampoc que no en tinc; li somric i arronso una mica les espatlles... Ell ho ha intentat i, sense dir-me res més, es gira i en silenci va a seure a un banc.
MM no és cap abreviatura, però aquí hi ha gent que anomena així el Jonàs. A ell li agrada, se sent diferent, important. Una vegada em van explicar l'origen d'aquest sobrenom, crec que era algun personatge d'una sèrie, però ja no ho recordo.
Vaig al pavelló de MM, del Jonàs, i pregunto si hi és. Em diuen que no, que l'han traslladat a un altre pavelló. Pregunto si puc preguntar el motiu del trasllat, i em diuen que l'edat. L'edat? Sí, el nou pavelló és el de geriatria, em diuen. Pregunto que com és, si ell està la mar de bé, i em diuen que són les normes.
Les normes, ja hi som...
Em quedo una mica trasbalsat, o irritat. Vaig al pavelló de geriatria, i l'escena que em trobo, que ja veig abans d'arribar-hi, m'impacta: gent molt gran i molt deteriorada, aparcada en cadires de rodes davant de l'entrada, gent molt més deteriorada, molt més, que la del pavelló anterior. A més, a l'anterior el Jonàs era dels que estava millor, potser el que més: era absolutament autònom, assenyat, no causava cap mena de problemes... De fet, el més absurd de tot (estúpid, cruel...), és que el Jonàs estigui engarjolat aquí, sigui quin sigui el pavelló. Perquè amb un mínim de suport el Jonàs segur que podria viure en un pis tutelat compartit. Però no s'ha fet cap intent en aquest sentit, ni hi ha cap projecte de fer-lo. Seguirà aquí, fins que es mori. Es morirà aquí, tancat.
I és que les normes són les normes, que per això s'estableixen. I la gent que s'hi adapti. I si no s'hi adapta, no cal capficar-s'hi: només cal augmentar la medicació. Per això en aquest lloc és tan fàcil veure tantes persones amb moviments lents i rígids, d'autòmats, amb mirades inexpressives...
Venir aquí de visita té aquesta pega, que has de pair que encara hi hagi llocs així. Diuen els seus gestors que no se n'ha de dir manicomis. Se n'hauria de dir d'una altra manera? Home, doncs que els gestionin d'una vegada d'una altra manera, perquè només canviant el nom no n'hi ha prou.
