La Corín fa anys que viu aparellada. Ara ha tingut un fill, el primer, i ha decidit que no li donaria el pit. El motiu no és evitar la deformació del seu cos, dels pits, diu que no és això, sinó que no vol crear relacions de dependència amb el fill.
El Max, el company de la Corín, respecta completament la seva decisió. Diu que si ella no alleta el fill, això afavoreix que la Corín estigui més tranquil.la, i llavors el resultat és que la relació entre ells és més fàcil. Diu que tots hi surten guanyant: ell, la Corín i el fill.
El Max també entén i afavoreix altres coses. Per exemple, que la Corín, des que té el fill, s'hagi apuntat a un gimnàs per fer boxa, perquè ella diu que necessita relaxar-se, trobar-se bé amb ella mateixa, i que la boxa li va bé.
Asseguts a un banc del carrer, un dia l'Odet, la mare de la Corín, m'explica tot això. Té dues filles, la Corín és la gran, té trenta anys. Diu que ella, l'Odet, s'ha de mossegar la llengua, que sobre aquest tema a la Corín no li pot dir res, perquè si ho fes, encara seria pitjor.
L'Odet m'ho explica amb un somriure trist. Perquè ella treballa de psicòloga, i resulta que es dedica, precisament, als nens petits, molt petits, de només fins a quatre anys. Diu que a les consultes cada vegada hi ha més criatures d'aquestes edats amb problemes emocionals importants. M'explica que en aquests casos la forma de treball són sessions conjuntes amb el nen o nena, i els pares, ja que el problema normalment no és "el nen individual", sinó un problema "del sistema familiar". Un sistema que no està ben ajustat, o que potser té disfuncions greus.
Diu que un dels elements que sovint apareix en els casos que atén és la falta de vincle sòlid, de lligam segur, entre les criatures i els pares. La diferència, diu, és que normalment aquesta falta de lligam és un efecte indesitjat d'unes relacions familiars marcades per diferents problemes. Mentre que en el cas de la seva filla, la Corín, de manera sorprenent, aquesta falta de lligam sembla que és l'objectiu buscat.
