"El precio de los nuevos medicamentos se fija después de la consulta a diferentes comisiones y de largas negociaciones entre los industriales y los poderes públicos, Sería más lógico y más transparente reembolsar los nuevos medicamentos por su valor añadido. (...) Un progreso del 4% o 5% en el número de personas curadas (...) no tiene ninguna razón para traducirse en un precio 10, 15 o hasta 100 veces superior al del producto de referencia." Philippe Pignarre (1)
Fa gairebé vint anys es van fer les primeres proves amb la ketamina com a medicament antidepressiu (després d'altres usos mèdics, a banda dels "lúdics"). Avui dia, la seva eficàcia com a antidepressiu és reconeguda. El seu punt fort és que els seus efectes són molt ràpids (a diferència de la resta d'antidepressius), i el feble és que només es pot fer servir en casos molt concrets i de manera puntual, no de manera regular, ja que el seu ús continuat té diferents inconvenients.
Aquests efectes i límits de la ketamina avui dia estan ben estudiats i provats, i el protocol del seu ús adequat també. Ara bé, resulta que "aquesta molècula" té un problema important: no és patentable, a causa de la seva antiguitat, i per tant la seva elaboració i comercialització no és interessant per a les farmacèutiques.
Els problemes de vegades poden ser irresolubles, i de vegades solucionables. "La solució" en aquest cas ha consistit en fer una petita modificació de la molècula, no amb la finalitat de millorar els seus efectes terapèutics (no els millora), sinó per tal que sigui patentable. Aquest és l'origen de l'esketamina: una modificació "cosmètica" de la ketamina amb finalitats comercials. (2)
De l'esketamina, des de fa uns mesos, de tant en tant se'n parla als mitjans de comunicació, sempre amb titulars esperançadors, impactants: "Nou antidepressiu, d'efectes immediats, per a les depressions refractàries!" En aquests articles sovint es citen testimonis dels responsables dels serveis de psiquiatria de grans hospitals. El que no expliquen (periodistes i entrevistats), és la part econòmica, o ho fan només molt de passada. No remarquen que si una dosi de ketamina pot valdre, per exemple, deu euros, una d'esketamina sembla que en valdrà 500. (3)
Per dissimular aquest atracament (aquesta estratègia facinerosa), fan servir una teranyina d'arguments, amb l'evident propòsit de confondre els lectors: com més palla millor, ja que així és més difícil centrar-se en el gra.
Per exemple, que els efectes de l'esketamina siguin iguals que els de la ketamina, si s'arriba a dir, només és de passada, com si fos irrellevant. En canvi, donen molt protagonisme a la forma d'administració de l'esketamina, mitjançant un inhalador, diferent de la de la ketamina, injectable. Però no ens diuen per quin motiu, si la inhalació suposa de debò un avantatge, no es presenta la ketamina en format inhalable. En resum: no ens diuen "que el dispensador inhalable" fonamentalment forma part de l'estratègia comercial per justificar la desmesurada multiplicació del preu (no ha dit ningú que no sigui possible, fer una presentació inhalable de la ketamina).
Sí que ens diuen que, per motius de seguretat, l'esketamina inhalable només s'administrarà sota control als hospitals. Cosa que vol dir que el seu ús també requerirà "logística hospitalària", i que per tant no serà tanta la diferència amb la logística requerida en el cas de la ketamina.
L'altre gran argument "propagandístic" a favor de l'esketamina i en contra de la ketamina és que la ketamina, a més d'un medicament, "també és una droga il.legal", i per tant normalitzar aquest nou ús farmacològic antidepressiu podria afavorir abusos. I es queden tan amples, amb aquesta argumentació absurda. Com si tots fóssim curts de gambals.
És veritat, obvi, que la ketamina té "usos recreatius il.legals" (des de fa dècades), però aquests usos no variarien pel fet que es comercialitzés (si es fes) com a medicament. Cal tenir també present que "al consumidor lúdic" de ketamina sempre li serà més fàcil, i econòmic, aconseguir la substància en el mercat il.legal que a través de tots els requisits mèdics. Però tant se val, quan es tracta de confondre o espantar la gent, el tema "drogues" sovint funciona molt bé.
Com que de l'esketamina se'n va fent propaganda, d'una manera progressiva i amb una estratègia ben estudiada (a diferent de la ketamina, de la qual només se n'ha parlat dels seus efectes antidepressius en els entorns mèdics), d'aquí poc hi començarà a haver "una demanda d'aquest nou medicament", per part de les persones amb depressions refractàries que en teoria es podrien beneficiar dels efectes d'aquest medicament. De manera que aquesta pressió social (dels afectats, associacions d'afectats i familiars), "ajudarà" a què l'esketamina s'acabi incorporant a la llista de medicaments receptables i subvencionats per la Seguretat Social.
El gran perjudicat d'aquesta incorporació òbviament serà el conjunt de la societat: no cal ser cap eminència matemàtica per adonar-se que, al finançar un preu de 500 euros per un medicament que en podria valdre 10, aquesta diferència de 490 euros no estarà disponible per a altres necessitats/patologies.
Quan estem malalts de malalties greus tots busquem "miracles", i quan som buscadors de miracles ens tornem molt fràgils, indefensos (poc racionals, poc crítics). Una de les pitjors malalties són les depressions severes, de manera que les persones "en aquest estat de fragilitat" (i els seus familiars) són molt vulnerables davant de les estratègies de les farmacèutiques (i dels seus "col.laboradors", els diferents "comissionistes" al seu servei, com ara els caps dels serveis mèdics, els polítics implicats, etc.).
El cas de l'esketamina no és excepcional (malauradament), però és especialment interessant per diferents motius. Perquè és un cas molt clar. Perquè és actual. Perquè també hi ha implicats importants professionals d'aquí. Perquè la seva millora terapèutica és zero (comparada amb la ketamina). I perquè el preu de l'esketamina "és de rècord" (un veritable bandolerisme, tenint en compte el preu de referència de la ketamina).
La conclusió d'aquesta història és que cal anar molt alerta, sempre que als mitjans de comunicació comencen a sortir titulars parlant d'aquesta o l'altra novetat mèdica revolucionaria per tractar una malaltia. En aquests casos, no ens hem de despistar amb l'impacte del titular, sinó que hem d'agafar la lupa, rumiar si tot encaixa, i per descomptat, és imprescindible, buscar altres fonts d'informació.
I al buscar informació, hem de buscar sempre també la corresponent "a la cartera", perquè moltes vegades (no dic que sempre) és on hi ha la clau mestra, "l'explicació definitiva", de tot el rebombori mediàtic i del presumpte avanç mèdic de torn.
--
(1) "El gran secreto de las industria farmacéutica", Gedisa, 2005. Encara que hagin passat 15 anys, el text segueix sent d'absoluta actualitat. I si algú està interessat en un text més recent, pot donar un cop d'ull llibre d'Antonio Sitges-Serra, "Si puede, no vaya al médico" (Debate, 2019). Dedica bastant espai als abusos de les farmacèutiques; per sort, encara hi ha metges com Sitges-Serra amb prestigi professional (va ser cap de cirurgia de l'Hospital del Mar), que s'atreveixen a parlar del que molts prefereixen no parlar.
(2) "Janssen Pharmaceutical Companies of Johnson & Johnson ha anunciado que el Comité de Medicamentos de Uso Humano de la Agencia Europea del Medicamento ha recomendado la aprobación de Spravato (esketamina en pulverización nasal) (...)." www.redaccionmedica.com (18/10/2019). En relació amb la ketamina, l'esketamina és un "enantiòmer", una imatge especular de la primera; de vegades aquestes "variants especulars" tenen propietats diferents, però en el cas de la ketamina/esketamina ningú ha dit que sigui així, i per tant només queda "l'explicació comercial".
(3) Entrevista a Eduard Vieta (cap de psiquiatria de l'Hospital Clínic), a VilaWeb (21/04/2019): "(...) ha de sortir un medicament per a la depressió l’any que ve que millora la depressió en un dia. Fins ara calia esperar dues o tres setmanes abans no millora una depressió d'ençà que es comença a tractar. (...) És un inhalador, derivat de la ketamina. La ketamina és també utilitzada com a droga recreativa però en realitat s’utilitza com a anestèsic per adormir els cavalls mentre estan drets. Doncs amb un derivat de la ketamina s’ha desenvolupat aquest medicament que pot ser un gran avenç." Aquesta entrevista és un bon exemple "d'estratègia desinformativa" d'una persona molt important; al referir-se a la ketamina en diu "anestèsic per cavalls", "droga recreativa" (tot això és cert), però ni una paraula sobre el seu demostrat ús com a antidepressiu. Alhora, cal posar atenció a aquesta altra expressió (per a referir-se a l'esketamina), "derivat de la ketamina", passant per alt que la "derivació" és només "cosmètica", per tal de fer possible la seva patent. De manera que sembla obvi que la pregunta que toca és aquesta: per què parla així ("què el motiva a fer-ho?") aquest catedràtic de la Facultat de Medicina i màxim responsable de psiquiatria del Clínic?
