19 d’oct. 2019
17 d’oct. 2019
Entorns familiars (l'Adriana)
Abans de dir-li adéu li pregunto si li puc fer un petó. Em diu que no... i n'hi faig un parell. Ella, llavors, durant un instant, somriu una mica. Però no li ho dic, que ha somrigut, perquè es posaria a la defensiva, reivindicant la seva inamobilitat, la seva tristesa, tal com ella les sent. Una tristesa i un abatiment "per sempre", sense escapatòria, sense cap possibilitat de sortir-ne.
L'Adriana feia anys que gaudia una vida raonablement satisfactòria, amb algun ensurt emocional, amb alguna davallada ocasional, però no massa intensa, i a més d'una durada limitada.
Fa potser uns vint anys sí que va passar per una etapa negra i fosca del tot, i llarga, molt llarga. D'anys. Però quedava ja molt lluny, aquella etapa, no semblava que pogués tornar. Però ara ha tornat. De forma aclaparadora, omnipresent.
L'Adriana té tres filles. La gran, que també ha patit greus problemes emocionals, i depressions profundes, ara no entén la seva mare. És com si fos incapaç de recordar-se d'ella mateixa, quan estava així, a dins del pou, en mig de la negror i de la impotència més absolutes, amb pensaments tots desoladors, fatalistes, autodestructius. De vegades diu que l'Adriana està com està perquè vol. I de vegades la seva mare, aquesta absurditat, la repeteix (o és al revés, la mare la diu i la filla la repeteix).
La segona filla és una executiva, una persona molt intel.ligent i treballadora, dedicada de forma absorbent a la seva feina. L'estat de la seva mare la trasbalsa, en gran mesura perquè el seu estat derrotista, abatut i negre li distorsiona la seva pròpia vida: que la mare estigui malalta, tan malalta, tan enfonsada, fa que ella hagi de pensar en la mare, ocupar-se'n, i aquesta dedicació la distreu de la seva feina.
Voldria gestionar els problemes de la mare amb la mateixa eficàcia que gestiona les seves activitats professionals i, és clar, és impossible, no funciona així. En absolut. I és com si no ho acabés d'entendre.
La tercera filla és una persona fràgil, insegura, una persona que intenta superar aquestes mancances aparentant una determinació que no té. Va molt justa de forces, i la seva feblesa, inseguretat i volubilitat també la transmet a la mare.
Aquest és l'escenari familiar de l'Adriana. I és obvi que no és gens favorable.
L'Adriana feia anys que gaudia una vida raonablement satisfactòria, amb algun ensurt emocional, amb alguna davallada ocasional, però no massa intensa, i a més d'una durada limitada.
Fa potser uns vint anys sí que va passar per una etapa negra i fosca del tot, i llarga, molt llarga. D'anys. Però quedava ja molt lluny, aquella etapa, no semblava que pogués tornar. Però ara ha tornat. De forma aclaparadora, omnipresent.
L'Adriana té tres filles. La gran, que també ha patit greus problemes emocionals, i depressions profundes, ara no entén la seva mare. És com si fos incapaç de recordar-se d'ella mateixa, quan estava així, a dins del pou, en mig de la negror i de la impotència més absolutes, amb pensaments tots desoladors, fatalistes, autodestructius. De vegades diu que l'Adriana està com està perquè vol. I de vegades la seva mare, aquesta absurditat, la repeteix (o és al revés, la mare la diu i la filla la repeteix).
La segona filla és una executiva, una persona molt intel.ligent i treballadora, dedicada de forma absorbent a la seva feina. L'estat de la seva mare la trasbalsa, en gran mesura perquè el seu estat derrotista, abatut i negre li distorsiona la seva pròpia vida: que la mare estigui malalta, tan malalta, tan enfonsada, fa que ella hagi de pensar en la mare, ocupar-se'n, i aquesta dedicació la distreu de la seva feina.
Voldria gestionar els problemes de la mare amb la mateixa eficàcia que gestiona les seves activitats professionals i, és clar, és impossible, no funciona així. En absolut. I és com si no ho acabés d'entendre.
La tercera filla és una persona fràgil, insegura, una persona que intenta superar aquestes mancances aparentant una determinació que no té. Va molt justa de forces, i la seva feblesa, inseguretat i volubilitat també la transmet a la mare.
Aquest és l'escenari familiar de l'Adriana. I és obvi que no és gens favorable.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)