Fa anys, sense cap propòsit concret vaig començar a escriure aquests textos relacionats (més o menys i segons els casos), amb la salut mental.
De mica en mica els textos es van anar acumulant, i va arribar un moment que vaig pensar que, algun dia, potser estaria bé fer-ne una selecció. I llavors, aquesta selecció ordenar-la d'alguna manera, per tal que entre els textos seleccionats hi hagués algun tipus de lligam, i així també fossin més atractius de llegir.
Tot això, amb aquest objectiu: que el conjunt, el resultat, fos més adequat, o eficaç, de cara a posar de manifest aspectes de la salut mental que, des del meu punt de vista, no són prou coneguts, o tinguts en compte. Sobretot, per la gent que no té una relació directa amb persones amb problemes de salut mental.
El moment actual és aquest: de moment segueixo acumulant escrits amb la intenció, algun dia, de fer aquesta mena "de llibre". Que l'acabi fent, o no, ja es veurà, perquè òbviament requereix una dedicació considerable (seleccionar, ordenar, corregir el que faci falta, buscar un sentit de conjunt, etc.).
Durant tots aquests anys, des de l'inici d'aquesta recopilació, hi ha hagut alguna història, parcialment recollida aquí (a través de diferents entrades), que al final es va acabar independitzant. És el cas dels escrits sobre la meva mare, avui una feina acabada (1):
https://usuaris.tinet.cat/jmsl/depressions/
O els escrits sobre l'Elisabet, cunyada meva, també independitzats, tot i que encara pendents d'ordenació i d'una eventual selecció:
https://xocolataimelindros.blogspot.com/
En els dos casos, com que ja no viuen, compartir aquests escrits no m'ha generat dubtes, en relació amb la legitimitat de fer-ho. I si alguna vegada algú m'ho ha qüestionat, llavors he pensat, només, que era la seva opinió, de la mateixa manera que jo tenia la meva, diferent. Ara no m'hi estendré, sobre això, perquè ja n'he parlat altres vegades. Però un resum podria ser aquest: "d'allò que no se'n parla és com si no hagués existit". I històries tan complexes, difícils i doloroses com les seves no em semblava just, ni "socialment convenient", que quedessin oblidades. (2)
Encara hi ha un altre projecte, relacionat amb la salut mental, del qual no en dono cap detall i que de moment no comparteixo. Fa anys que hi treballo: junt amb el de la meva mare, per a mi són els textos més importants de tots els que he escrit o vaig escrivint. Per això, d'aquest, encara que no en doni detalls, també l'esmento. De fet, podria ser (ja es veurà), que no sigui públic mentre jo sigui viu.
(1) És una feina acabada, tot i que encara que de vegades segueixi parlant de la meva mare, perquè per a mi la seva vida segueix sent un motiu de reflexió molt important.
(2) Són històries, és clar, que ja d'entrada accepto (i ho dic les vegades que faci falta), basades en la meva percepció, i els meus punts de vista (òbviament subjectius, com tots els punts de vista), del que van ser les seves vides.
