Imagina't que ets la Consol i que un dia el teu fill de setze anys et diu que havia pensat, amb un amic seu, matar-te. El motiu? Doncs perquè així ell i el seu amic podrien viure al teu pis. A continuació et diu "que va ser una idea del seu amic", i que després ell va pensar ("després", no de manera immediata!) que no era una bona idea, perquè no està bé matar la pròpia mare.
Tu, la Consol, procurant no alterar-te, procurant mantenir la calma, li has de recordar llavors, perquè el teu fill es veu que no hi havia pensat, que si et matés no podria viure al pis, sinó que hauria de viure, amb el seu amic, a la presó (és obvi que l'amic del teu fill també té el cap bastant desballestat, però la història de l'amic ja és una altra història).
Imagina't que aquesta "anècdota" no és una excepció, sinó un episodi més de la vida caòtica del teu fill, amb descontrols, drogues, robatoris, amenaces i agressions, fins al punt que al final ha d'intervenir el jutge. Abans del jutge, la policia ja havia hagut d'intervenir unes quantes vegades.
Tu, la Consol, ets una persona bastant normal, amb el cap ben endreçat, responsable. Has treballat sempre per tal de poder tirar endavant el teu fill, sempre intentant fer-ho tot de la millor manera possible. I tanmateix, t'ha sortit un fill així.
Encara pot ser pitjor? Doncs sí. Quan els comportaments del teu fill es van agreujar i et va començar a agredir, vas decidir que allò no podia seguir d'aquella manera, i un dia que et va pegar vas decidir trucar a la policia. I la policia va venir. I llavors el teu fill es va comportar com un xaiet: tranquil i encantador. I la policia et va renyar: "Però que no ho veu, que està la mar de tranquil?" I et va tractar d'exagerada i histèrica. I això es va repetir més d'una vegada, en dies diferents.
I encara pot ser pitjor? Doncs sí, encara. Perquè a tu, la Consol, la teva família et culpa de tot: segons els teus germans ets la culpable per ser mare soltera, i per no haver educat bé (segons ells) el teu fill, i per això t'ha sortit com t'ha sortit. T'acusen a tu i compadeixen, diuen, el teu fill. Sí, el compadeixen molt...però alhora no en volen saber res, d'aquest nebot.
La situació actual: al final, a causa de les conductes agressives el jutge dicta una ordre d'allunyament. Llavors, com que el teu fill no se't pot acostar, tu tampoc pots fer de mare, de manera que el jutge transfereix la tutela a la DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència), la qual l'ingressa en un centre de menors. Fins que faci divuit anys, i després ja es veurà.
De moment, el fill està molt enfurismat contra tu, la seva mare, ja que segons ell ets la culpable de tot el que li passa. Doncs el que deia al principi: imagina't que ets la Consol.
