La Ivet dormia amb l'assecador de cabells engegat damunt de la tauleta de nit. Assegurava que sense aquell soroll de fons li era impossible dormir. Aquest costum era un permanent motiu d'enfrontament amb els seus pares, els quals d'una banda es preocupaven per si algun dia s'acabaria asfixiant, o es calaria foc a la seva habitació. I d'una altra banda, s'enfadaven a causa de l'efecte d'aquell costum sobre les factures de la llum (sovint la Ivet deixava engegat l'assecador fins i tot quan marxava de casa).
Però era tot tan complicat, la vida de la Ivet era tan exageradament complicada (drogues, relacions personals caòtiques, desafiaments, trastorns alimentaris, amenaces de suïcidi...), que els seus pares no trobaven la manera d'aturar aquella història de l'assecador. A més, òbviament, no era tampoc el motiu de preocupació més gran que tenien amb relació a la seva filla.
Durant l'últim any s'han normalitzat unes quantes coses. Ara la Ivet no està sempre amb l'actitud bel.ligerant d'abans, de mica en mica ha anat aprenent bastant a dominar-se. En moments que abans, per qualsevol fotesa, hauria saltat com una molla, o explotat com un petard, ara és capaç de controlar-se. No sempre, de vegades encara es descontrola, però ja no és de manera habitual, sinó excepcional.
Els seus pares, per la seva banda, també han fet aprenentatges, han après a gestionar millor la relació amb la seva filla, amb més serenitat. De manera que entre els aprenentatges d'ella i els d'ells, la convivència és més fàcil.
Pel que fa al soroll de l'assecador de cabells, la Ivet diu que el segueix necessitant. Però ha trobat una aplicació del mòbil que fa precisament aquest soroll, "soroll d'assecador de cabells". De manera que pot seguir dormint tranquil.la, "amb el seu soroll", però sense tenir conflictes amb els seus pares a causa d'aquest tema.
