"La situació de l'assistència psiquiàtrica a Barcelona segons aquest informe és absurda i maligna, creadora, en sí mateixa, de patologia (...) concretament l'Institut Municipal es converteix en un centre de cronificació i psiquiatrització de les situacions de marginació social, sobrecarregada en la demanda i amb insuficient dedicació del personal, que obliga a una assistència simptomàtica, la qual cosa condueix a una assistència degradada que comporta un increment dels reingressos i una massificació. La situació geogràfica s'adscriu a la segregació mil.lenària del dit malalt mental i a més a més fa impossible l'arrelament del centre en la Comunitat a la qual ha d'atendre." Josep M. Costa i Molinari (1)
Entre finals dels anys 70 i principis dels 80 van passar per l'Institut Municipal de Psiquiatria d'Urgència de Barcelona, l'IMPU, tres conegudes. Potser és una casualitat (no conec personalment més persones que hi haguessin passat), però l'opinió de les tres és que el seu pas per l'IMPU va ser la pitjor experiència de la seva llarga trajectòria per diferents centres psiquiàtrics. Les tres llavors es van sentir bastant maltractades i humiliades, i tenint en compte els exemples concrets que em van posar quan me'n van parlar, era del tot normal que es sentissin així. (2)
Sé que a partir de tres testimonis d'usuàries no es pot fer la valoració d'un centre, però en aquest cas resulta que coincideixen força amb el que diu Josep M. Costa que, ves per on, va ser el psiquiatre director de l'IMPU fins al 1981. Tot plegat, un escenari una mica desconcertant, perquè Josep M. Costa critica una etapa de l'IMPU de quan ell el dirigia (la cita inicial fa referència -ho dedueixo de la resta de l'article- als anys 1979-1981). Però requeriria bastant més temps documentar i interpretar el que llavors passava allí, es veu que una barreja de diferents components: les confrontacions entre dos corrents psiquiàtrics oposats (cosa habitual durant aquells anys), pressions polítiques, interessos personals, etc. (3)
La paradoxa és que, com en altres casos, l'objectiu d'aquest centre, quan es va pensar, era millorar l'assistència a les persones amb problemes mentals.
L'IMPU es va inaugurar el 1972. Ubicat al costat del Laberint d'Horta, fa molt que no existeix. No sé concretament quin any es va tancar; he intentat (val a dir que sense perseverar gaire), trobar aquesta informació, i no me n'he sortit. De fet, és curiós la poca informació que hi ha sobre l'IMPU (que hi ha o que sigui "de fàcil accés"). Actualment, des del 2007, les instal.lacions acullen el Centre Educatiu de Justícia Juvenil Can Llupià (o Centre Educatiu Can Llupià, tal com apareix de vegades, sense la referència a la seva vinculació al Departament de Justícia).
(1) 'Un segle d'assistència psiquiàtrica municipal a Barcelona'. Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Catalunya, novembre de 2006 (p. 22 i 23). Josep M. Costa i Molinari va morir el 2011.
(2) De fet, no són només conegudes, sinó també amigues. O "eren", perquè de les tres una va morir fa un any, i una altra acaba de morir ara, mentre estava escrivint aquest text.
(3) Del mateix escrit de Josep M. Costa: "El funcionament de l'IMPU es va veure trasbalsada pels canvis polítics que van propiciar en primer lloc les aspiracions d'ocupar un lloc privilegiat de treball a base de mèrits polítics que no pas científics o professionals d'alguns col.legues, la identificació del centre amb altres institucions psiquiàtriques molt deficients responsables de l'atenció integral dels malalts i de la introducció de crisis conceptuals dins la pròpia Psiquiatria."
