Brian Weiss és (o era) el cap de psiquiatria de l'hospital Mount Sinai de Miami. O si més no, això és el que es diu d'ell, a la contraportada, al seu llibre "Muchas vidas, muchos maestros" (1), en el qual parla de les teràpies regressives, afavorides mitjançant la hipnosi, com a estratègia d'abordatge de problemes mentals o psicosomàtics refractaris a altres formes de tractament. Amb resultats espectaculars, afirma.
Per descomptat, no té sentit dubtar dels resultats positius que es poden aconseguir amb ocurrències com aquesta, amb independència que alhora un sigui del tot incrèdul pel que fa a tot això de les vides passades. Perquè aquesta incredulitat (absoluta) no impedeix reconèixer que hi ha gent que de vegades es cura de manera aparentment inexplicable, suposadament, segons diuen elles, gràcies a intervencions màgiques o sobrenaturals (Fàtima, Lourdes...). O que de vegades es curen amb boletes d'homeopatia, que ve a ser més o menys el mateix.
És un fet: hi ha gent que es cura gràcies a la seva fe en una determinada creença. Quina sigui en concret sembla que és bastant secundari. I és clar, també hi ha qui, amb la mateixa fe, no es cura. O que empitjora, o que fins i tot es mor. Però naturalment, d'aquests altres casos, els creients de cada creença no en parlen.
El que sobta del cas de Brian Weiss és que una persona amb les seves creences (l'existència de vides anteriors i la possibilitat de recordar-les), pugui ser cap de psiquiatria d'un gran hospital. Perquè és clar, segons aquest criteri, també ho podria ser, per exemple, algú que cregués en les possessions demoníaques, i que a l'hospital es dediqués a fer exorcismes. (2)
Reprodueixo a continuació uns fragments del llibre de Brian Weiss, per tal que quedi clara la naturalesa de les seves creences i els fonaments de la seva peculiar activitat mèdica (sigui dit de passada: conec persones, i algunes les conec molt bé, que creuen fermament en coses com aquestes o semblants, o encara més esperpèntiques).
--
"Vino a mi consulta buscando ayuda para su ansiedad, sus fobias, sus ataques de pánico. Aunque estos síntomas la acompañaban desde la niñez, en el pasado reciente habían empeorado mucho.
(...)
"En una serie de estado de trance, Catherine recuperó recuerdos de 'vidas pasadas' que resultaron ser los factores causantes de sus síntomas.
(...)
"Hubo una breve existencia en París, como niño, que murió joven y en la pobreza. En otra ocasión fue una india americana en la costa sudoeste de Florida; por entonces era curandera y caminaba descalza (...) En otra vida Catherine fue española y vivió de la prostitución; su nombre comenzaba con la letra L. Vivía con un hombre mayor. En otra fue hija ilegítima de un caballero adinerado, que tenía muchos títulos. (...) En una breve vida fue un niño marroquí que murió en la juventud, a consecuencia de una enfermedad. Una vez vivió en Haití, dedicada a prácticas mágicas. En una vida antigua fue egipcia y estuvo relacionada con los ritos funerarios de esta cultura. (...) Había vivido varias veces en Francia, dedicada a la religión. (...) También fue un japonés, dedicado a los libros y a la enseñanza, muy erudito. (...) Por fin había una vida más reciente: como soldado alemán muerto en combate.
(...)
"Un ama de casa judía, de Miami, recuerda vívidamente haber sido violada por un grupo de soldados romanos en Palestina, poco después de la muerte de Jesús. (...) Un brillante corredor de bolsa llevó una existencia agradable, aunque aburrida, en la Inglaterra victoriana. Un artista fue torturado durante la Inquisición española. (...) Un joven médico recordó su trauma en el mar, cuando era vikingo.
(...)
"Todas estas personas recordaron también otras vidas. Los síntomas se resolvían al desplegarse las vidas."
(1) Ediciones B, 2005 (primera edició en anglès, 1988). Fragments: pàgines 9, 11, 212, 213, 214, 227, 228.
(2) Un altre tema és que alguns psiquiatres convencionals, dedicats exclusivament a l'administració de fàrmacs, de vegades actuïn de manera semblant als exorcistes o bruixots, basant-se en les "suposades evidències" dels efectes positius, en tots els casos, dels psicofàrmacs que recepten. I com que a sobre, de vegades són més aviat sobergs, sovint titllen d'absolutament ignorant qualsevol persona que gosi qüestionar els seus principis, el seu treball, els seus resultats i les seves estadístiques. Però bé, aquest és un altre tema, que avui no toca.
