Va ser adoptada quan tenia no sé si setmanes o mesos, molt petita. D'un país de l'Est. Ja adoptada, li van diagnosticar la síndrome d'alcoholisme fetal. Més endavant, durant l'adolescència, van arribar altres diagnòstics. També van arribar, en moments de crisis, alguns ingressos al psiquiàtric de la zona.
Fa poc, segons sembla com a conseqüència d'una discussió estúpida, va matar la seva mare. Ho llegeixo primer al diari, i després, a través d'un conegut comú, en sé més detalls.
A la mateixa localitat, fa uns tres anys, una altra noia, també adoptada, també amb problemes mentals, es va quedar embarassada. Durant l'embaràs la seva vida va ser un descontrol absolut i constant: alcohol, drogues, promiscuïtat, mala alimentació, manca d'horaris... Quan va néixer el nen, la van convèncer perquè el donés en adopció (era obvi que ella, en aquell estat, no podia fer-li de mare).
Aquesta segona història la sé perquè conec la mare d'aquesta noia.
De vegades hi penso: què haurà passat amb aquest nen i els pares adoptius? Sabien aquests pares el passat i la inevitable "motxilla" que duia el nen quan se'n van fer càrrec? Sabien que la seva gestació es va desenvolupar en les pitjors condicions imaginables? Sabien que la mare era drogaddicta i tenia problemes mentals importants? Ho sabien? I si ho sabien, eren realment conscients del que suposava una adopció com aquesta?
De tant en tant penso en aquesta filla que ha matat la seva mare. I en aquests altres pares adoptius que no conec, i en aquest nen que han adoptat...
Hi penso, i penso que el món és molt complicat...
