Fa uns mesos al Ramon se li va morir el gat. Va pensar que no l'havia cuidat prou bé, i aquests remordiments l'incomodaven, no el deixaven viure en pau.
Fa poc, una coneguda del Ramon li ha dit que hi ha un home que el pot ajudar. De quina manera? Doncs resulta que aquest home té la capacitat de posar-se en contacte amb els animals que han mort (gossos, gats, conills d'índies, periquitos, etc.). S'hi posa en contacte, i els pregunta com estan, i ells, els animals morts, li contesten.
Les converses amb els animals es veu que sempre són positives, alleujadores. D'una banda, els animals morts coincideixen en què els seus amos els van tractat el millor que van saber, i d'una altra, això encara és més important, asseguren que estan la mar de bé, tranquils, contents i feliços (els animals morts, o els seus esperits o el que sigui...).
Aquesta coneguda del Ramon també li ha dit que aquest home no és un comediant, sinó que és molt seriós i honest, de confiança, perquè es veu que només cobra la seva feina si realment pot establir aquest contacte. En cas contrari, reconeix que no ha pogut i no cobra res.
Al Ramon abans aquest tipus d'històries i promeses l'atreien molt. Pensava que els seus problemes (per exemple els seus remordiments obsessius d'ara) es podien resoldre amb promeses "màgiques" com aquesta de la conversa alleujadora amb el gat difunt. És clar, és una sort poder creure en aquestes històries: tens malestars, però resulta que te'n pots alliberar fàcilment gràcies a l'ajuda d'algú que (en aquest cas) pot parlar amb el teu gat (mort), i llavors assegurar-te que el teu gat està la mar de content. Confies, pagues, i tema resolt.
Però a aquestes alçades, després d'anys de provar algunes d'aquestes alternatives (sovint proposades per la mateixa coneguda), el Ramon ha anat entenent i comprovant que els resultats no arribaven. Perquè els seus problemes seguien sense resoldre's. De manera que el Ramon ha vist, ell mateix, que la feina que havia de fer segurament era d'un altre tipus.
Per descomptat, aquesta coneguda del Ramon li ha fet aquest suggeriment (igual que alguns anteriors semblants), amb tota la bona fe i credulitat del món. I fins i tot és possible que aquesta persona que cobra per parlar amb els gossos i els gats morts s'ho cregui, que hi parla. Encara més, segurament a algunes persones que creuen en aquestes històries, intervencions com aquestes els poden ser útils de debò. Perquè la fe fa prodigis i autèntics miracles.
El que passa és que al Ramon, després d'haver-se clavat unes quantes bufetades, ara ja sap que aquestes alternatives a ell no li convenen, ja que fins ara l'únic que han fet ha sigut despistar-lo, desviar-lo del camí d'esforç i treball personal que li cal fer si el que realment vol és tenir una vida millor de la que ara té.
Aquesta vegada, el Ramon li ha dit a aquesta coneguda que no li interessava la proposta. I el pare del Ramon, el Carles (una persona absolutament incrèdula en relació a aquest tipus d'històries) s'ha sentit alleujat.
