"Quan el Ramon tenia uns onze anys les parets de la seva habitació de casa de la Montse estaven plenes de fotos de dones nues, d'aquestes que surten al Playboy. El primer cop que ho vaig veure li vaig preguntar com era que tenia decorada l'habitació d'aquella manera, i em va explicar que els nusos eren bonics, artístics, i que la Montse li havia pagat les revistes de les que n'havia tret aquelles fotos i cartells. Va afegir que era bo viure la sexualitat amb naturalitat, i que aquells cartells a l'habitació eren una forma de normalitzar el tema.
"Em va sobtar tot. Tant les fotos penjades com les explicacions del Ramon als seus onze anys. Crec que llavors només li vaig comentar que allò se'm feia una mica estrany, i el tema va quedar aparcat. D'una banda, perquè estava en territori de la Montse, i el que menys em convenia era obrir nous fronts amb ella (ja s'obrien sols de tant en tant). I d'una altra banda, suposo que a causa de la meva inseguretat pel que fa a aquest tema de la sexualitat. Una inseguretat motivada per l'etiqueta de persona antiquada, poc liberal, de família conservadora i religiosa que jo tenia en relació a la Montse, en la mesura que ella era la progressista, desinhibida, etc.
"No era la primera vegada que algun tema relacionat amb la sexualitat a mi em sobtava. Ni va ser tampoc l'última. Les darreres, de fet són molt recents, tant, que ara no em ve de gust ni esmentar-les. Explico això perquè penso que una part dels problemes del Ramon estan relacionats amb la manera com viu la seva sexualitat. D'una manera sovint confusa, desorientada, sense referents sòlids.
"Quan parlant amb el Ramon surt el tema de la sexualitat, el missatge que intento transmetre-li és el mateix de tots els altres àmbits de la seva vida: que la clau de la seva serenitat interior no és la satisfacció dels seus desitjos immediats, sinó la llibertat. Li dic que sense negar ni reprimir els desitjos, hem de ser els amos dels nostres actes, no els esclaus dels nostres impulsos. Li dic que no és una qüestió de puritanisme, sinó de sentit comú, una qüestió de la qual ja en parlaven els filòsofs grecs fa 2.500 anys.
"Una de les darreres vegades que vam parlar amb el Ramon de tot això li vaig passar aquest text de Gandhi:
"Vigila el que penses, perquè el que penses es transforma en accions.
"Vigila les teves accions, perquè es transformen en costums.
"Vigila els costums, perquè configuren el teu caràcter.
"Vigila el teu caràcter, perquè definirà el teu destí.
"Vigila el teu destí, perquè és la teva vida."
