Després d'haver llegit "Yo maté a Leopoldo María Panero" (Edicions Cal.lígraf, 2018) escric a l'autora, Henar Galán:
Hola.
Vaig descobrir la família Panero fa uns anys, quan vaig veure, una darrera l'altra (molt després de les respectives estrenes) "El desencanto" i "Después de tantos años". I em vaig quedar bocabadat.
Ara he llegit "Yo maté a Leopoldo María Panero" i m'ha fascinat. Amb aquest llibre seu del viatge a Guayaquil amb l'últim supervivent d'aquesta família absolutament desmesurada, vostè tanca de manera esplèndida el cicle que va iniciar Jaime Chávarri el 1976 i que va seguir anys després Ricardo Franco.
M'ha agradat molt el llibre. M'ha agradat per la forma com està escrit, pel ritme, la claredat, i per la seva prosa poètica (per a mi, tan poètica com els poemes de Leopoldo María Panero o altres autors que cita o reprodueix en el llibre).
M'ha agradat per l'aventura que explica, aquesta immersió durant uns dies en el món desballestat de Leopoldo María Panero. Cal tenir molt coratge, per embarcar-se en una aventura d'aquesta envergadura, i de tan incert pronòstic.
I m'ha agradat per les descripcions que fa, per exemple de detalls, com ara la llengua penjant d'ell, o la forma de moure les barres al menjar. A banda dels altres aspectes que es poden esmentar més en casos semblants, com la manera compulsiva de consumir (devorar) d'aquestes persones, "el que sigui", begudes, tabac, pastes, per tal d'apaivagar l'ansietat.
El món de la bogeria no m'és aliè; he vist, i segueixo veient (a causa de les relacions familiars i d'algunes amistats), algunes persones en situacions semblants, per exemple, amb llengües d'aquestes, amb formes de menjar iguals, amb comportaments en general compulsius com els que descriu. I de vegades també amb moments de gran lucidesa, que potser ens passen per alt, a causa de l'etiqueta simplificadora de "persona malalta mental" (i per tant incapaç de lucidesa) amb què etiquetem aquestes persones.
Simplificar sempre és més fàcil, i alhora, llavors, des de la simplificació, ens és més difícil veure les persones "reals". Per això és bonic el seu llibre, perquè defuig les simplificacions.
La literatura i els assajos sobre aquest món de la salut mental m'han atret sempre. De manera que amb aquests referents i interessos (el contacte directe i l'interès per la literatura), poder llegir el seu llibre ha sigut un gran regal.
Felicitats i moltes gràcies.
