En relació al que vaig exposar (23/10/2018) sobre el fet que les lectures sobre un determinat problema mental a mi de vegades em poden servir per entendre un altre problema mental (en teoria ben diferent), el cas és que de vegades trobo a faltar, en alguns professionals, "aquesta dispersió i heterogeneïtat d'influències".
La trobo a faltar en la mesura que tinc la sensació (de vegades) que l'especialització i concentració d'interessos i fonts informatives d'alguns professionals els impedeix obrir unes finestres que podrien airejar els escenaris terapèutics en què es mouen. Uns escenaris de vegades massa tancats, poc propensos a incloure discrepàncies i eventuals punts de vista poc o molt diferents.
Dóna la sensació (i genera preocupació) que aquestes persones no tinguin present que són els dubtes, i no les certeses, els que ens permeten accedir a nous escenaris mentals.
Que a un professional li passi això és delicat, perquè llavors hi ha el risc que no pugui oferir les millors oportunitats terapèutiques a les persones que li demanen ajuda. Pot passar, encara que aquest professional sigui "un gran especialista de la seva especialitat" (la que sigui), i per tant en teoria dels més indicats per acompanyar les persones amb problemes propis d'aquesta especialitat.
Segurament per ser un bon traumatòleg o un bon oculista això és secundari (potser), però en el cas dels psicòlegs i psiquiatres, els quals es dediquen "als patiments de l'ànima", em sembla fonamental.
